 |
| Llibre escrit en tongalès, de l'editorial Tintenfass (núm 357) |
Al continent d'Oceania es parlen moltíssimes llengües, i moltes més que se n'hi parlaven abans de l'arribada dels anglesos a Austràlia. Només a l'illa de Nova Guinea s'hi parlen prop de 750 llengües. Tot i haver-hi tants d'idiomes a Oceania, les traduccions d'El petit príncep en aquestes llengües són molt escasses i bona part d'elles han estat impreses i editades a Europa, en part, per acontentar el món col·leccionista.
Aquest és el cas del tongalès, editat a Alemanya i des d'on, desig i vull pensar, que el llibre haurà estat distribuït fins l'arxipèlag-estat de Tonga, a la Polinèsia. Aquesta llengua forma part de la família austronèsia com també ho són el malaisi -i la seva variant indonèsia-, el malgaix, el javanès, el maorí o el tahitià, entre d'altres.
El tongalès té uns 185.000 parlants nadius. Això és un nombre de parlants superior al nombre d'habitants que té Tonga. Sembla ser que part de la comunitat lingüística viu fora de l'arxipèlag. Per tant és una llengua que gaudeix de tota la salut lingüística que se li pot desitjar a qualsevol idioma.
És més, aquest arxipèlag és una perla. A diferència dels arxipèlags dels voltants, i es poden posar com a exemple les illes Fidgi o Tahití, Tonga ha mantingut quasi intacta la seva cultura i llengua. Això es deu al fet que els britànics mai arribaren a colonitzar aquestes illes. La raó d'aquest fet es deu a que Tonga, a diferència de les altres illes, no lluità contra els anglesos sinó que pactà una rendició acordada que permeté als tongolesos gaudir de certa independència. Això sí, la seva religió ancestral desaparegué amb els missioners enviats pels britànics. Els tongolesos són cristians i molt practicants!
Aquesta religió antiga tongolesa era politeista i el seu déu suprem era Tangaroa a qui se li va rendir culte durant més de 2000 anys, fins que els missioners britànics obligaren la població a convertir-se al cristianisme, i ràpidament ho feren. A part, gaudien d'una mitologia rica i diversa en la que consideraven que hi havia el món visible i un inframón davall. A aquest inframón, anomenat Lolofonua, hi anaven els morts i des d'una cova molt grossa a l'illa de Vava'u que es considerava que era una porta a l'inframón, un antic mite explicava que és d'on un semideu anomenat Maui Kisikisi portà el foc als hòmens.
