Aquest llibre és el sisè dialecte francoprovençal amb el qual es versiona El petit príncep. Aquesta llengua, coneguda també amb el nom modern d'arpità, és de les que més perill corren de desaparèixer definitivament durant el present segle.
Pel que fa a les denominacions francoprovençal i arpità, totes dues són relativament modernes. La primera fou la denominació que la lingüística donà a aquesta llengua a la dècada dels '70 del segle XIX perquè considerà que era una llengua de transició entre el francès i l'occità (llavors conegut com provençal). La segona és la denominació que ha sorgit a la dècada dels '70 del segle XX per part dels ambients culturals arpitans. Prové de la forma autòctona de denominar els Alps (Arpes) i de la terminació -ità paral·lela a la d'occità.
Pel que fa a les denominacions francoprovençal i arpità, totes dues són relativament modernes. La primera fou la denominació que la lingüística donà a aquesta llengua a la dècada dels '70 del segle XIX perquè considerà que era una llengua de transició entre el francès i l'occità (llavors conegut com provençal). La segona és la denominació que ha sorgit a la dècada dels '70 del segle XX per part dels ambients culturals arpitans. Prové de la forma autòctona de denominar els Alps (Arpes) i de la terminació -ità paral·lela a la d'occità.
La zona en la que es parla arpità es coneix, modernament també, amb el nom d'Arpitània i està delimitada pel cercle que formen les ciutats de Lió-Roanne-Saint-Étienne-Pontarlier-Grenoble-Chambéry-Aosta-Ginebra-Lausana-Neu.
En aquest cas que avui ens ocupa es tracta del dialecte arpità parlat a la regió francesa de Bresse, concretament d'una de les dues regions amb les quals es divideix: Bresse louhannaise, o el que és el mateix, Bresse burguinyona. La ciutat més important d'aquesta regió és Louhans.
En aquesta regió l'arpità va ser llengua habitual fins als anys '50 del segle XX, especialment al camp ja que a les urbs principals el seu ús ja havia reculat bastant en aquest període. Des de llavors ençà la llengua no ha fet més que recular de manera que es comptava que, en total, a tota Arpitània tansols quedaven uns 140.000 parlants a inicis del segle XXI, la meitat dels quals habiten a la vall d'Aosta, a Itàlia. Els 70.000 es reparteixen per un territori habitat per més de 4 milions de persones a l'àrea francesa, quasi 2 milions de persones a l'àrea suïssa i 120.000 habitants a la vall d'Aosta. Per tant, parlaríem d'1 parlant d'arpità per cada 2 habitants a la vall d'Aosta, i 1 parlant d'arpità per cada 150 habitants a la resta d'Arpitània.
