 |
| Edició dialectal escrita en polonès masurià. (núm 376) |
Aquest és un llibre excel·lent. En aquesta col·lecció és habitual de trobar llibres dialectals que han estat escrits amb propostes ortogràfiques que res a veure tenen amb la llengua estàndard. Llibres que han procurat diferenciar tant com els hagi estat possible la parla amb la qual han estat escrits de la parla oficial arribant a flirtejar inclús amb el secessionisme lingüístic més ranci. Bé, no és el cas d'aquest llibre. De fet, és tot el contrari a aquestes males pràctiques dutes a terme a vegades per alguns traductors i patrocinades per certes editorials.
El llibre d'avui està escrit en polonès. Concretament en el polonès parlat a Masúria i està ple de particularismes que han fet plantejar a més d'un lingüista si cal considerar-lo un dialecte polonès o una llengua eslava més. Tot el llibre està farcit d'anotacions amb paraules pròpies del masurià que per a la resta de polonesos poden resultar-los opaques. A més, ve introduït per un prefaci en el qual s'hi expliquen algunes de les particularitats principals d'aquest dialecte.
El masurià és parlat en aquestes contrades on s'hi establiren de forma estable els eslaus allà cap al segle XII que desplaçaren les tribus bàltiques que abans havien poblat aquestes terres. Des de llavors ençà Masúria ha canviat de mans múltiples vegades i ha estat l'escenari de grans batalles entre alemanys, polonesos i russos.
El masurià és parlat per unes 15.000 persones en una regió amb mig milió d'habitants. És a dir, actualment el masurià, la parla pròpia de Masúria, representa el 3% dels parlants del país. En aquesta regió polonesa per trobar parlants de masurià que s'hi expressin amb fluïdesa cal dirigir-se a la població anciana del lloc. Sembla ser que, en part per raons religioses, la majoria de masurians viuen dispersos per Alemanya. Curiosament la major comunitat de masurians que encara avui s'expressen amb normalitat en aquesta variant polonesa s'ha d'anar a buscar molt lluny de Polònia. Concretament a Sibèria, a la república de Khakàssia. Allà hi ha dos poblets fundats per colons masuris que emigraren a Sibèria per fundar-hi Znamenka i Aleksandrov a finals del segle XIX a la recerca d'un futur millor. Va ser en un moment en el qual el tsar Nicolau II regalava terres a Sibèria per facilitar-hi l'enclavament de poblacions estables. A causa de l'aïllament que implica viure en un dels paratges amb menys habitants del món, els costums i la llengua dels masurians que hi emigraren s'han conservat arribant fins els nostres dies.
 |
| En verd: regions de parla masúria i caixúbia. En rosa salmó: regions de parla alemanya. El mapa és anterior a la II Guerra Mundial. |
