Кыpa Тыгын "Kira Tiguin"

Edició en iacut cortesia d'en Probst.
núm 402



El iacut és la llengua turquesa més oriental de totes, parlada a la república de Sakhà, situada al nord del llac Baikal, a la Sibèria oriental. Té devers 400.000 parlants i des de finals del segle XIX i especialment durant el segle XX ha comptat amb diversos escriptors que han dotat la llengua d'un corpus literari important més enllà de la rica literatura oral amb la que compta aquesta llengua de les terres del Nord. 

De la mateixa manera com succeí amb la resta de llengües de la Federació russa durant unes dècades del segle XX s'escrigué en alfabet llatí tot i que finalment ha estat el ciríl·lic el que s'ha acabat imposant. 

Dins de la tradició oral iakuta en destaca Olonkhó, un relat èpic que consta d'entre 10.000 i 15.000 versos en el qual s'hi relaten nombroses llegendes i mites d'herois, monstres, succeïts extraordinàris, etcètera. Aquesta epopeia és la dipositària de l'imaginari col·lectiu iakut i és depositària de bona part de la memòria d'aquests pobles turcs de Sibèria.

Olonkhó normalment és cantat per dones, tot i que no exclusivament, i cada personatge que s'hi interpreta sol tenir una melodia i una entonació pròpies de manera que és molt important que els rapsodes tenguin bones qualitats musicals.

En el vídeo que hi ha a continuació s'hi pot escoltar un disc enregistrat el 2005 en què poden escoltar-s'hi diverses peces que conformen Olonkhó. La darrera peça, que combina la tradició amb la música electrònica, pot servir d'exemple per afirmar que Olonkhó no és una interpretació canònica i inamovible (com pot ser-ho a casa nostra la Sibil·la) sinó que és capaç de mutar i canviar així com canvien els temps. De fet, no només s'hi relaten fets antics o mitològics sinó que esdeveniments d'importància crucial pel poble iakut, tot i ser actuals, també hi tenen cabuda en aquest canal de transmissió de la memòria col·lectiva d'aquest Poble, entre aquests fets trencadors hi trobam l'abandonament quasi total de la vida nòmada i l'arribada del sedentarisme al segle XX.