 | |
| núm 406 |
Aquest llibre ha estat un present que em féu arribar el meu bon amic tarragoní Pere Navarro, a qui li estic molt agraït.
Es tracta d'un llibre molt escàs publicat l'any 2014 a Tokio per la Universitat de Tokio d'Estudis Estrangers. El llibre conté dues traduccions d'El petit príncep, una és la coneguda traducció al rus de Nora Gal i l'altra és en txutxi, una llengua siberiana en risc molt elevat de desaparèixer en els pròxims anys.
El txutxi és la llengua pròpia dels txutxi, una ètnia siberiana que viu principalment a Txukotka, l'extrem nord-oriental de Sibèria, al nord de Magadan. Aquest indret és un dels més freds i àrids de tot Rússia i limita amb l'oceà Àrtic pel nord i amb l'estret de Bering per ponent. Dels 50.000 habitants que viuen en aquesta inhòspita regió els txutxis representen el 25% de la seva població. Tot i les xifres, dels quasi 15.000 txutxis que formen aquesta ètnia, només una tercera part parla la seva llengua pròpia. Aquesta tendència minva a mesura com passen els anys ja que qui més fa servir la llengua són les persones ja de més edat.
Es tracta d'una llengua paleosiberiana. Això vol dir que és una llengua que parteix d'alguna filiació lingüística anterior a l'arribada de les llengües turqueses o les llengües manxú-tungús que es parlen també en aquest extrem de Sibèria per nombroses comunitats indígenes. Se sap molt poc de les llengües paleosiberianes. Cal destacar que no es tracta de cap família lingüística sinó que és simplement un adjectiu que serveix per ubicar aquestes parles vives amb un origen diferent als suara esmentats. Es coneixen, actualment vuit llengües vives paleosiberianes que sumen, en el seu conjunt, a 11.000 parlants nadius dels quals 5.000 són txutxis. Probablement aquestes vuit llengües es poden organitzar i qualificar en quatre famílies lingüístiques diferents essent, però, tres d'elles, famílies d'una única llengua, és a dir, llengües aïllades.
