Ař Picin Prinsi (lígur tendasc)

El tendasc és una subvarietat del parlar roiasc. Aquest és un dialecte de transició entre l'occità i el lígur i és parlat a França. Tot i ser generalment reivindicat com a occità, les seves estructures internes són clarament de tendència lígur. és parlat a la vall de Roia i a les terres adjacents, especialment al costat francès de la frontera però també s'escampa per alguns termes del costat italià.

Tot i això els parlants de roiasc, generalment, consideren que parlen una varietat més del provençal de manera que es consideren a si mateixos parlants d'occità. D'aquesta manera aquest parlar apareix recollit a Llei de protecció de les minories lingüístiques (núm 482/1999) perquè han declarat que els seus pobles formen part dels "communes de langue occitane". D'haver-se considerat lígurs és possible que no haguessin pogut tenir cap dret lingüístic ja que cap llei francesa reconeix tenir municipis de llengües itàliques. 

Els municipis en els quals es parla roiasc, entre els quals hi ha la població de Tenda amb el tendasc, es veuen representats en el següent mapa, amb els topònims en la llengua pròpia, el lígur de la vall de Roia.

 

O Prinçipìn (lígur)

Edició en lígur de l'editorial Tintenfass
(núm 125)

À León Werth 

Domando pardón a-i figeu d'avéi dedicòu sto libbro à 'n grande. Gh'ò 'na scusa séria: sto grande o l'é o ciù gran amigo che gh'ò a-o mondo. Gh'ò 'n ätra scusa: sto grande o peu capî tutto, sciña i libbri pe-i figeu. Gh'ò 'na tersa scusa: sto grande o sta in Fransa dove o gh'à famme e fréido. E o gh'à ben da bezœgno d'ëse consolòu. Se tutte ste scuse no bastan, vœggio ben dedicâ sto libbro a-o figeu ch'o l'é stæto in passòu sto grande. Tutti i grèndi son sæti primma di figeu. (Ma se l'aregòrdan in pòcchi.) Aloa, corezzo a mæ dédica: 

À León Werth quande o l'ëa figeuttìn.

El lígur és una llengua romànica parlada a Ligúria, que és on hi ha Gènova. Llengua, per altra banda, sovent mal anomenada dialecte. El lígur forma part del grup gal·loitàlic de les llengües romàniques, mentre que l'italià forma part d'un altre grup: l'italorromànic. El cas és que el lígur ha jugat un paper destacat en la història. Al ser la llengua dels genovesos, el lígur va tenir un període d'expansió arreu de la Mediterrània digne de menció, durant l'Edat Mitjana. La república mercantil de Gènova va fundar i colonitzar diversos ports arreu del Mediterrani occidental de manera que la seua llengua creuà el mar i podem trobar-la per exemple a Tabarca, que és una illeta al sud de Sardenya, També hi ha dos reductes lígurs a l'illa de Còrsega: un al nord que es diu Calvi, i un al sud, que és Bonifacciu.

Existeix una edició de El petit príncep en lígur de Tabarca: U Prìncipe Picin

Al sud del País Valencià, prop d'Alacant, hi ha una illeta que és coneguda com Nova Tabarca. Aquesta illa va ser colonitzada l'any 1700 per habitants de Carloforte (la Tabarca sarda). El cas és que aquesta comunitat no va arribar a perdurar gaire a l'illa i la llengua s'hi ha perdut, però en el seu moment vàrem tenir tots els ingredients necessaris per tenir un petit reducte lígur a ca nostra.