 |
| Llibre 306 de la col·lecció. |
Aquesta llengua forma part d'un grup cultural que sempre em resulta d'allò més intrigant. Es tracta del hawaià, una llengua austronèsica estretament emparentada amb el marquesà Te tama hakāìki iti, i amb el tahitià Te tamaiti ari'i iti. Totes elles parlades a arxipèlags d'illes petites i mitjanes separades per milers de quilòmetres d'oceà. Els coneixements de geografia i de navegació que poguessin tenir els austronesos que colonitzaren aquest racó de món em captiven. De no haver estat així no s'explicaria la simil·litud entre aquestes llengües. Els austronesos, els conqueridors de l'oceà.
Pel que fa a l'arxipèlag hawaià pareix ser que els austronesos marquesans hi arribaren a inicis del segle V de la nostra era. Des de llavors ençà la llengua ha seguit el seu propi camí fins arribar als nostres dies.
La història de la llengua hawaiana té característiques paral·leles, o si més no molt semblants, a la de les altres comunitats illenques del Pacífic que varen ser colonitzades i ocupades per les grans potències europees entre els segles XVIII i XIX. En el cas del hawaià sabem que va usar-se amb normalitat a les illes fins a finals del segle XIX, i molt especialment fins l'any 1896, que va ser prohibit i se'n penalitzava el seu ús per llei.
D'aquesta manera la llengua va ser minoritzada molt ràpidament i el nombre de parlants passà pels estadis habituals de tota llengua que es veu sotmesa a la d'un altre poble més ben armat. Primerament la població jove es bilingüitzà a través d'escoles que funcionaven exclusivament en anglès i que aplicava pràctiques punitives contra tot qui parlàs hawaià. Això desembocà a una situació de diglòssia acompanyada d'un auto-odi cap a la llengua pròpia. Aquest sentiment negatiu dels hawaians cap a la parla pròpia venia armat de promeses falses que feia que tots aquells que canviaven de llengua (la fase última per a l'eradicació d'un idioma: la substitució lingüística) ho feien pensant que si eren anglòfons monolingües tendrien una major projecció econòmica en el món laboral.
Amb tot aquest panorama als anys '70 del segle XX es comptava que, en tot l'arxipèlag, quedaven tansols uns 200 parlants de hawaià. Arribats en aquest punt a Hawai es permeté que hi pogués haver una línia d'ensenyament que va des de preescolar fins al batxillerat que funcionàs per immersió lingüística en hawaià. En aquesta línia escolar són bastants les famílies que han accedit d'escolaritzar-hi els seus fills. Així, actualment el hawaià ha pegat una reviscolada espectacular i ja hi ha aproximadament uns 1000 parlants nadius i unes altre 15000 persones amb coneixements de hawaià.
A través de l'anglès són dos els hawaïsmes que ens han arribat al català: ukelele i aloha.
