Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occità. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occità. Mostrar tots els missatges

Lo Principet (occità vivaroalpí)

 

núm 404

Aquesta edició és escrita en occità vivaroalpí, que és un dels blocs dialectals principals de la llengua occitana. L'ha traduït na Gianna Bianco, una traductora del Piemont occità. La publicació la va portar a terme l'editorial sarda Papiros l'any 2020

No és la primera vegada que es tradueix aquest llibre al vivaroalpí. L'any 2001 l'extinta editorial Wesak editions en publicà una versió sota el títol Ël Pchi Prinsë traduïda per Giovanna Jayme. Aquesta edició, però, és a dia d'avui difícil d'aconseguir.

El cas és que aquestes dues edicions parteixen de dues ortografies molt diferents. Mentre que la versió de Papiros fa servir un occità general comú per a tots els parlars occitans sense sacrificar, però, els dialectalismes i particularismes que fan que estigui escrit en alpí i no en general, la versió de Wesak editions és un altre cantar. Ël Pchi Prinsë va optar per una ortografia  que s'inspira de l'ortografia piemontesa i no de l'occitana. A banda d'això és clar i fàcilment perceptible que l'un i l'altre han fet servir variants dialectals de l'occità alpí diferents, tal com s'observa ja de bones a primeres amb el títol i l'ús que fan d'articles determinants diferents.

Per a tot aquell públic catalanoparlant que vulgui introduir-se en la llengua occitana, l'edició alpina de Papiros és una opció excel·lent. La intercomprensió que hi ha entre les dues llengües és molt grossa. Per mostra, basta un botó:
E al es tornat da la volp.
- Adiu -  a dich.
- Adiu - a dich la volp -. Vaquí lo miu secret. L'es simple: se vei ben masque abo lo còr. Aquò mai essencial es pas visible abo lhi uelhs.
- Aquò mai essencial es pas visible abo lhi uelhs - a tornat dir lo principet per lo tenir a ment.
- L'es lo temp qu'as perdut abo ta ròsa que fai ta ròsa importanta.
- L'es lo temp qu'ai perdut abo ma ròsa... - a dich lo principet per lo tenir  ment.



Lou Princetoû (occità gascó de Bearn)

 

núm 377


Diu vivant!

L'occità del Bearn és una variant gascona amb una vitalitat relativament alta, en comparació amb la de molts d'altres parlars d'Occitània. De fet, a la dècada de 1980 aquesta llengua era parlada habitualment pel 51% de la població, segons els estudis del moment.  Altres estudis més actuals consideren que, actualment, compta amb un nombre de parlants que es mou entre els 30.000 i els 55.000 en una regió que té més de 360.000 ciutadans censats.

Va ser utilitzat com a llengua administrativa i jurídica al Bearn i a les regions lligades a ell: Regne de Navarra, Zuberoa i Foix. Al Bearn, la seva utilització oficial va entrar en concurrència amb el francès des del Renaixement i, sobretot, a partir de l'Edicte d'integració del Bearn dins del Regne de França el 1620. Tanmateix, el bearnès Es va continuar utilitzant als actes oficials i legals fins a la Revolució Francesa, quan el francès va esdevenir llengua oficial. De manera que ha estat una variant que ha gaudit d'una plenitud funcional relativa fins gairebé l'arribada del segle XIX. 

 



 

Lou Pichot Prince (occità provençal)

Primera edició en occità provençal
(núm 373)

Aquest llibre va ser editat per Edisud l'any 1995 i traduït per Andrièu Ariès. Aquest traductor va ser un escriptor occità (1923 - 2002). De fet, aquest senyor va dedicar bona part de la seva vida a la mar. Capità de professió, amb la jubilació va canviar el timó per la ploma i consagrà el seu temps a la llengua occitana. Seguint l'ortografia mistralenca, fet habitual a Provença, publicà diverses novel·les i llibres diversos en provençal. Lou grand roure, Mar e marin, La marrido lengo són algunes de les seves obres més destacades. 

En certa manera, així com a Perpinyà un gran bastió de la llengua catalana és la comunitat gitana de la ciutat, a Provença uns dels guardians del provençal és el gremi de mariners i pescadors. Així no és d'estranyar que, inclús abans de la jubilació, Andrièu Ariès creàs i dirigís, a la darreria de la dècada de 1970, la revista mensual Prouvençau Dau!

La traducció d'Ariès és una mostra impecable de la riquesa que guarda aquesta llengua tresor. 

Lou princihoun (provençal · occità)

Edició en provençal de l'editorial Tintenfass

A Leoun Werth
Demande perdoun is enfant d'gué dedica aqueste libre à-n-uno grando persouno. Ai uno escuso di seriouso: aquesto grando persouno es moun meiour ami dins lou mounde. N'ai uno autro d'escuso: aquesto grando persouno pòu tout comprendre, meme li libre pèr li pichot. N'ai uno tresenco d'escuso: aquesto grando persouno rèsto en Franço ounte patís de fam e de fre. A besoun d'èstre assoulado. N'i'aguèsse pas proun de tóuti aquélis escuso que vole bèn dedica aqueste libre au pichot que fugè autre tèms aquesto grando persouno. Tóuti li gràndi persouno soun estado d'en proumié d'enfant. (Mai n'i'a gaire que se n'en souvènon.) Courregisse dounc ma dedicaço:
A Leoun Werth
quouro èro droulet

El provençal és un dialecte meridional occità parlat per uns 300.000 parlants:



Fragment de la pel·lícula occitana Malaterra, en VO en provençal:

Lo prinçonet (llemosí · occità)

Edició en llemosí de l'editorial Tintenfass

Començall del llibre:
Quand aviá seis ans viguei, un còp, un eimatge subrebel, dins un libre a perpaus de la forest verge, que se 'pelava Istòries viscudes. Quò representava 'na serp bòa que engulava 'na béstia fera. Veilai la còpia del dessenh.

El llemosí és el dialecte més septentrional de la llengua occitana. Actualment es calcula que hi ha uns 400.000 parlants d'occità llemosí:


Domini lingüístic occità i regió on es parla el llemosí


Àrea lingüística detallada del llemosí

Vídeo d'un home, en Paul Longueville, que en llemosí explica com es fa el vi palhat: