Les llengües indoiranianes constitueixen un subgrup de llengües indoeuropees format per dues branques: la indoària (situada a la península Índica) i la iraniana (al territori d'Iran).
Les llengües dravídiques són una família lingüística formada aproximadament per unes 70 llengües parlades principalment al sud de l'Índia i al nord-est de Sri Lanka. Uns 250 milions de persones parlen alguna llengua dravídica i se suposa que era la família lingüística principal del subcontinent indi abans de l'arribada dels indoeuropeus.
Parlars indoaris
assamès
|
Índia
| |
bengalí
|
Índia
| |
gujarati
|
Índia
| |
hindi
|
Índia
| |
konkani
|
Índia
| |
nepalès
|
Nepal
| |
oriya
|
Índia
| |
panjabi
|
Pakistan / Índia
| |
rajasthaní
|
Índia
| |
romaní
|
Europa central
| |
sànscrit
|
Índia
| |
singalès
|
Sri Lanka
| |
urdú
|
Pakistan
|
Parlars iranians
kurd kurmanji
|
Kurdistan turc
| |
Kurdistan turc
| ||
Kurdistan turc
| ||
kurd goraní-hawrami
|
Kurdistan iranià
| |
kurd soraní
|
Kurdistan iraq/iran
| |
osseta
|
Rússia i Ossètia
| |
osseta digorià
|
Rússia
| |
paixtu
|
Afganistan / Pakistan
| |
persa farsi
|
Iran
| |
persa dari
|
Afganistan
| |
zazaqui
|
Turquia
|
Família dravídica
canarès
|
Índia
| |
malaiàlam
|
Índia
| |
telugu
|
Índia
|
