Printze txikia (euskera)

Edició infantil en euskera de Susaeta (2015)

Des d'Iruña, que és com també s'anomena a Pamplona, m'ha arribat aquest exemplar en euskera cortesia de na Mertxe Ibañez, a qui li don, des d'aquí, les gràcies. A dia d'avui i amb molt de marge per a poder ser superat, és l'exemplar més colorit i pintoresc de la col·lecció. Al ser una edició infantil el llibre està retallat, resumit. No hi apareix la part que escric habitualment, així que el fragment seleccionat és el començall del llibre:

Duela denbora asko, sei urte nituenean, Bizitako Istorioak izenburuko liburu bat gainetik begiratzen ari nintzela irudi paregabe batek nire arreta bereganatu zuen. Hartan piztia izugarri bat irensten ari zen boa erraldoi bat ikus zitekeen. Testuak hau azaltzen zuen: "Boek harrapakinak osorik, murtxikatu gabe irensten dituzte. Gero ezin dira mugitu eta digestioak irauten duen ondoko sei hilabeteetan lo egiten dute".

 L'euskera és, sense cap lloc a dubtes, una de les llengües més antigues d'Europa parlada per un dels pobles més antics d'Europa: el basc. És una llengua sense filiació. És a dir, forma part del conjunt de llengües aïllades, que no tenen altres llengües emparentades formant blocs com el romànic o l'indoari. De llengües aïllades n'hi ha més al món. Es discuteix si el coreà i el japonès són dues llengües aïllades o si tenen alguna relació entre elles, per exemple. Altres casos són el haida (parlat a algunes illes del Pacífic entre Alaska i el Canadà) o el kusunda, que es parla al Nepal oriental i està greument amenaçada, el 2014 tenia només 3 parlants!

Però bé, tornant al cas que ens ocupa, l'euskera podem dir que té una salut mitjanament alta: és parlat al País Basc a Espanya i França, i també a algunes àrees navarreses. Mentre que a França és considerada una llengua regional i està bastant apartada de la vida pública, a la part espanyola la llengua és ensenyada a les escoles, hi ha programació a teles i ràdios en euskera, hi ha publicacions periòdiques i en certa manera gaudeix d'un reconeixement i d'una vitalitat que fan que no calgui patir per la seua supervivència (tot i que com amb totes les llengües diferents a la castellana podria fer-se molt més per fomentar-les). Actualment l'euskera té més de 720.000 parlants i es parla a l'àrea marcada pel primer mapa en blau. Temps ha es calcula que s'havia arribat a parlar fins i tot a Bordeus, al nord de Gascunya, a Occitània. 

ਬਾਲ ਰਾਜ ਕੁਮਾਰ "Bal Raj Kumar" (panjabi)

edició en panjabi de 2015

El panjabi és una llengua indoària amb un nombre aproximat de parlants de 100 milions. És a dir, està emparentada amb el nepalès o el bengalí entre d'altres. Es parla principalment a l'est de Pakistan, però també a la Índia, que és d'on prové el llibre de la imatge. La zona on es parla es coneix com el Panjab. A un país i a l'altre la mateixa llengua s'escriu amb tres alfabets diferents: al Pakistan utilitzen el shahmukhi, mentre que a l'Índia se n'utilitzen dos: els sikhs utilitzen el gurmukhi i els hindús fan servir el devanagari, alfabet amb el qual també s'hi escriuen l'hindi o el nepalès. 

Del Panjab en sorgiren el sikhisme, i es creu també que fou el punt de partida del poble gitano abans de la seua diàspora. A Catalunya la gran majoria d'emigrats pakistanesos són originaris del Panjab essent així el panjabi una de les llengües majoritàries entre les comunitats migrades a Catalunya.



རྒྱལ་སྲས་ཆུང་ངུ་། "rGyal sras chung ngu" (tibetà)

Detall de l'interior del llibre, editat per Favre el 2014

En aquesta ocasió no copiaré la dedicatòria del llibre. No sabria per on començar al no tenir forma humana de transcriure'l amb l'alfabet utilitzat al Tíbet (més informació de l'afabet, en italià). Se sol llegir d'esquerra a dreta, no separen les paraules i cada símbol representa una síl·laba. Les oracions, en comptes d'acabar-les amb un punt ho fan amb una ratlla vertical. 

Aquest llibre en tibetà pel que tenc entès va ser tota una odissea traduir-lo. La traducció va sortir a la llum l'any 2014 des de Suïssa. L'artífex d'aquesta iniciativa va ser la fundació Jean-Marc Probst pour Le Petit Prince. Va començar a estudiar-se la possibilitat de traduir-se amb l'ajuda i l'esforç de Lama Thupten Rakra, que era el padrastre de la representant del Dalai Lama, que vivia juntament amb una comunitat de tibetans exiliats a Suïssa. Malauradament aquest senyor era ja molt major i morí poc després d'iniciar aquesta tasca. Temps després, la fundació pogué contactar a París amb Tashi Kyi i Noyontsang Lhamokyab, tant ella com ell viuen també a l'exili. 


Pel que fa a l'idioma, el tibetà és una llengua amb uns 6.000.000 de parlants. La intercomprensió entre variants tibetanes és tan baixa que lingüísticament és correcte parlar de llengües tibetanes, entre les quals s'hi troba el tibetà modern estàndard, que és la llengua oficial del Tíbet i està basat amb el tibetà parlat a la regió de la capital, Lhasa. 

Der chlii Prinz (alemany de l'Alt Valais)

edició d'Éditions Favre en walser

Fer der Léon Werth.
Ich bittu alli Chinder, miär z'verziä, dass ich diz Büäch dumä Erwaggsunu gwidmut ha. Ich ha derfir än ärnschthafti Entschuldigung: Dische Erwaggsunu cha alles verschtaa, sogar Biächer fer Chind. Ich ha nu än dritti Entschuldigung: Dische Erwaggsunu wohnt z'Frankriich, wa är hungrut und friÄrt. är cha Troscht brüchu. We alli dischi Entschuldigungä nit längunt, widmi das Büäch gäru dem Chind, wa dische Erwaggsunu friääner mal gsi isch. Alli Erwaggsunu sind nämli zerscht mal Chind gsi. (Aber d'wenigschtu erinnrunt schich nu dra.) Also verbessri mini Widmig:
Fer der Léon Werth,
wen är nu än chliine Büäh isch gsi.

És cert que a l'hora de parlar de parlars alemanys em trob amb el problema de no saber si considerar un determinat parlar llengua o part d'una llengua (dialecte). Em passa una mica el mateix quan toca parlar de les llengües d'oïl. Si anam llevant capes a la ceba tenim que l'alemany és una llengua germànica. Les germàniques es distingeixen entre: septentrionals i occidentals. Les occidentals es classifiquen en: parlars anglesos, escocesos, frisons, baix-alemanys i alt-alemanys. Al mateix temps, aquests grups de parlars han elaborat diversos estàndards: angelsos i escocesos: anglès; frisons: frisó; el contínuum baix-alemany: el neerlandès, i el contínuum alt-alemany: l'alemany, el jiddish i el luxemburguès. Per tant, l'alemany, el luxemburguès i el jiddish són tres estàndards d'una mateixa llengua? Potser. El que està clar és que són comunament considerats com a tres llengües diferents.

Continuem. L'alt-alemany es divideix en dos blocs: l'alt-alemany inferior (on s'hi inclouen el luxemburguès i el berlinès i d'on intuesc que l'alemany estàndard modern ha agafat la majoria de característiques) i l'alt-alemany superior, que és on trobam l'austro-bavarès i l'alamànic. Quin embolic, això és com una gran matrioska. El cas és que, i ja per acabar amb aquest desglossament, a dins l'alamànic hi trobam el suabi i tres blocs alamànics: el baix, l'alt i el superior. L'alemany de l'Alt Valais és alamànic superior i es parla al sud de Suïssa.

Tot això, tots aquests parlars al cap i a la fi alemanys, són suficientment diferents entre ells com per poder arribar a ser difícilment compresos per altres parlants d'alemany de regions llunyanes. Així com el luxemburguès és considerat un idioma diferent, si Baviera fos un estat independent, el bavarès seria considerat un idioma diferent de l'alemany? Àustria és independent i el considera un dialecte alemany. 

Al cap i a la fi ens trobam en una situació no tan complicada com pot semblar. Simplement ens trobam davant d'una àrea lingüística molt grossa i antiga. Això implica variacions en les parles germàniques: una espècie de contínuum lingüístic en el que tots parlen alemany però no tots el parlen igual. A això s'hi afegeix l'alemany estàndard basat amb l'alt-alemany inferior oriental (el berlinès, parlant clar) que inicialment era mitjanament entès tant per parlants d'alt-alemany com per parlants de baix-alemany. Aquest alemany estàndard es popularitza i es dinamitza sobretot al segle XIX després de la unificació d'Alemanya durant el govern de Bismark: comença a estudiar-se a les escoles i apareixen els primers parlants d'estàndard, deixant a un racó el dialecte, la parla vernacla, l'autòctona. 

Idò bé, avui present el llibre en la parla vernacla del cantó suís de l'Alt Valais. Aquesta varietat es troba en greu perill d'extinció i actualment compta amb uns 20.000 parlants repartits entre valls sovent aïllades les unes de les altres. Per situar-ho millor al mapa: parlam de l'alamànic superior. A la imatge que acompanya aquest text, els parlars alamànics apareixen en blau, el més fosc és el superior. 

En blau, els parlars alamànics: el més fosc és l'alamànic superior. El llibre està escrit amb l'alamànic de Wallis.

Àrea on es parla l'alamànic

Le parve prince (interlingua)

Edició de la Union Mundial pro Interlingua

A Léon WerthIo demanda pardono al infantes pro haber dedicate iste libro a un persona adulte. Pro isto io ha un excusa serie: Iste persona adulte pote comprender toto, mesmo libros pro infantes. Io ha un tertie excusa: Iste persona adulte vive in Francia, ubi ille ha fame e sete. Ille ha un genuin necessitate de consolation. Si tote iste excusas non es sufficiente, io vole dedicar iste libro al infante que iste persona adulte esseva in altere tempore. Tote le personas adulte antea esseva infantes (ma paucos  memora isto). Io corrige mi dedication:
A Léon Werth,quando ille esseva infante.


La interlingua és una llengua artificial. És a dir, una llengua planificada a dins d'un despatx. Tot va començar un cop acabada la Gran Guerra. Per llavors es va parlar molt de la necessitat de crear o d'articular una llengua auxiliar internacional. Ja existien algunes llengües artificials quan finalitzà la I Guerra Mundial: l'esperanto, l'ido, el llatí sense flexió, i fins i tot Tolkien estava acabant de treure-li punta a l'èlfic en els seus llibres, tot i que aquest últim amb finalitats purament literàries. 

Aquest grup que pretenia desenvolupar una llengua auxiliar internacional va acabar descartant totes les llengües artificials existents perquè consideraren que no estaven a l'alçada del propòsit que la IALA, la institució encarregada de trobar i/o elaborar aquesta llengua auxiliar, s'havia proposat. Va ser per això que decidiren de crear-ne una ells. Després de 15 anys de fer-hi feina, a l'any 1951 es donà per enllestida la interlingua, amb gramàtica i diccionari inclosos per facilitar-ne l'aprenentatge. 

La interlingua està formada a partir d'allò que tenen en comú les llengües romàniques amb més parlants (francès, castellà, italià i portuguès) i per alguna part també s'hi ha tengut lleugerament en compte l'anglès, l'alemany i el rus. De tota manera pot dir-se que la interlingua és una espècie de llatí artificial, modern i sense flexió comprensible pels parlants de les llengües llatines citades anteriorment. De parlants fluïds en té un milenar, essent així la segona llengua artificial amb més parlants, just per darrere de l'esperanto (si no tenim en compte l'hebreu modern).

Ací hi ha l'enllaç a la Viquipèdia en interlingua.

So shiỹaxauolec nta'a (Qom / toba)

Edició en Qom (o toba) publicada per l'AEAC l'any 2005

Taỹa'a ca Léon WerthSeỹaxonot da haỹem hichoxoden na ñaqpiolec da taỹa'a hana'ana nede ca onolec shiỹaxaua ỹe. Haỹem ltadaic da huo'omshe: ne'ena shiỹaxaua ỹe nachena na yo'oqta 'eesa da ñauochaxaua na alhua. Huo'o da l-lla: ne'ena shiỹaxaua ỹe hishet da ỹaỹateeteguet enauac; hivida'a hana ledepi na ñaqpiolec. Qaq da l-lla: ne'ena shiỹaxaua ỹe netaña yi Francia, maye huo'o na lqouaxa qataq na no'oamxa. Ỹoqta huo'o da ltadaic lhuenaxanaxa ca l-lagaxayec. Da enauaque taxa naua lqala 'te sa laỹoxodaq nache sauotaique da taỹa'a hana'ana nede ca nogotolec qaq ne'ena shiỹaxaua ỹe maye huaigui qo'ollaxa soua l-lla na'axa'te. Enauac na shiỹaxaua ỹepi nataqa'en chegoxoguet da ñaqpiolec qo'ollaxa (qalaxayi saqallegueme na ntoueeta'ac). Qalaxayi nagui saỹamaxaañe na ỹedecpi:
Taya'a ca Léon Werth 
qo'ollaxa ñaq nogotolec.

Aquest és el meu primer llibre arribat d'Amèrica i el que fa 66 a la col·lecció. Me l'ha enviat, des del Centro Saboyano de San José, l'Argentina, na Rosa Maxit, una gran col·leccionista argentina a qui li dic ben fort: gràcies! 

Està escrit en qom, o el que és el mateix, en toba. És una llengua ameríndia parlada al nord de l'Argentina i al Paraguai. Té aproximadament 20.000 parlants i així com hi ha llengües indoàries, romàniques o germàniques, el qom pertany a la família mataco-guaicurú. És cooficial, juntament amb el castellà, el mokoví i el wichí (aquestes dues últimes emparentades amb el toba) a la província argentina de El Chaco. 

Le Petit Prince ha estat el primer llibre laic en ser traduït al qom. L'any 1964 es va traduir l'Antic Testament i l'any 2004 s'acabà de traduir el Nou Testament. D'aquesta manera, després de la Bíblia aquest ha estat el primer llibre en ser reescrit amb la llengua del poble Qom. 


família mataco-guaicurú
Zones i variants de la llengua Qom (o toba)

फुच्चे राजकुमार "Phuchhe Rajkumar" (nepalès)




Edició en nepalès publicada per CWIN Nepal,
a Katmandú l'any 2002.

L'altre dia a Barcelona vaig tenir la sort de trobar aquest exemplar en nepalès. Seguesc obrint-me pas entre les famílies lingüístiques i anant més enllà de la Romània. A primers d'any em regalaren un exemplar en bengalíখুদে রাজকুমার "Khude Rajkumar". En aquesta ocasió he engreixat la col·lecció amb una llengua germana.

El nepalès té aproximadament uns 17 milions de parlants i es parla al Nepal, a una petita regió de l'Índia i al sud de Bhutan. Es tracta d'una llengua indoeuropea, concretament indoària com ho són també l'hindi, l'urdú i el romaní, entre moltes d'altres. 

El llibre en qüestió és visualment diferent que la majoria d'edicions europees. Es tracta d'un llibre imprès en un paper amb rugositats i més aspre de com estam acostumats i les imatges estan impreses en blanc i negre, tal com s'aprecia a la foto que acompanya el text. Aparentment podria semblar que tot això que dic són inconvenients, o peròs. Res més lluny de la realitat. Aquestes particularitats li atorguen un exotisme que fa que el llibre m'encanti. 

A continuació un mapa lingüístic amb la família indoària. Amb morat, a dalt a la dreta, podem veure l'àrea on es parla el nepalès.



Ten Mały Princ (baix sòrab)

Exemplar 27 de l'editorial Tintenfass en sòrab

Léonu Werthoju
Ja pšosym te źiśi, aby mě wódali a njeměli mě za złe, až som te knigły napisał za wótrosćonego luźa. Mam za to dobru zawinu: Wón jo ten lěpšy pśijaśel, ako ja na tom swěśe mam. Drugu zawinu wiźim we tom: Ten luź wšomu rozmějo, samo knigłam za źiśi. Gronim wam hyžći tśeśu zawinu: Ten bogi jo žywy we tej Francojskej, tšada tam głodu a mrějo zymu, Toś dejał se troštowaś a rozbuźiś. Joli až pak take tšoje zagronjenje njedosega, by kśěł z hyn tymi kniglickami wobdariś togo gólca, ako ko ten wótrosćony luź něga raz był. Wšak su byli wše wjelike luźe nejžpjerwjej raz źiśi. (Rownož ga to lěbda nichten spomnjejo.) Toś zlěpšyjom swój górjejcny zachopjeńk na tu wizu:
Léonu Werthoju,
ako jo něga hyšći był gólack.

Aquest llibre el vaig trobar a Barcelona el 9 de desembre de 2016. Havia entrat a la llibreria Alibri amb l'autopromesa de no comprar-hi res. Bé, està clar que vaig sucumbir. Tintenfass fa llibres en llengües i dialectes d'idiomes amb pocs parlants o amb vies de desaparició. Fa tirades de 300 exemplars, i els 30 primers estan numerats. Aquest exemplar n'és el 27.

Aquest exemplar, a més a més, pel que fa a la meua col·leccioneta, és el primer exemplar que tenc escrit amb una llengua eslava. Concretament està escrit en sòrab. Aquest idioma es parla a l'est d'Alemanya, devora Brandenburg. És un idioma eslau parlat per unes 50.000 persones i es divideix en dos dialectes: alt sòrab i baix sòrab. Ethnologue reconeix aquests dos dialectes com a dues llengües diferents. I a mode de tret general, l'alt sòrab s'assembla al txec i el baix sòrab, al polonès.

La particularitat més destacable del sòrab és que manté els tres nombres: singular, dual i plural. El nombre dual és un nombre que ha desaparegut en la resta de llengües indoeuropees (amb l'excepció de l'eslovè que també el manté). Es tracta d'un nombre destinat a designar a conjunts de dos individus. És un tret propi d'algunes llengües flexives. Ho tenia el grec antic i ho té, per posar un exemple, el maltès. 

Actualment Alemanya reconeix el sòrab com a llengua cooficial allà on es parla i tot i tenir una situació delicada l'idioma té una vida cultural prou destacada i té parlants de totes les edats. Així i tot els parlants de sòrab són tots bilingües, no tenen cap classe d'autonomia política i representen un nombre reduït de parlants. A més, la impregnació de l'alemany cada dia és més notable. 


Tċ-Ċkejken Prinċep (maltès)

Edició en maltès de l'editorial Papiros.

Lil Léon Werth
Nitlob lit-tfal jaħfruli talli ddedikajt dan ilktieb lil wiehed adult. Għandi skuża serja; dan l'adult hu l-aqwa habib li għandi fid-dinja. Għandi skuża oħra: dan l-adult jista' jiħem kollox, saħansitra kotba għat-tfal. Għandi wkoll it-tielet skuża: dan l-adult joqgħod Franza u qiegħed ibati l-ġuħ u jħoss il-bard. Għandu bżonn min iderrilu tabilħaqq. Jekk dawn l-iskużi kollha mhumiex biżżejjed, allura nixtieq niddedika dan il-ktiebb lit-tifel li xi darba kien dan l-adult. L-adulti kollha kienu tfal fil-bidu. Iżda ftit biss fosthom jiftakruh dan. Ħalli mela nikkoreġi d-dedika tiegħi:
Lil Léon Werth
meta kien għadu tifel.
El maltès és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea. Deriva de l'àrab i hi està molt relacionada (sobretot a les varietats nord-africanes), però durant la seva història ha manllevat mots i característiques fonètiques i fonològiques de l'italià (especialment del sicilià) i de l'anglès. El maltès és l'única llengua semítica que s'escriu amb l'alfabet llatí. Com a curiositat, tot i la majoria de paraules romàniques del maltès ser d'origen sicilià, cal afegir que com a mínim té dos préstecs del català que són: Tramuntana per dir nord i Punent per dir oest, sturnell per dir estornell o gawija per dir gavina. Per a més informació convid a prémer damunt l'enllaç vilaweb del peu de la foto que hi ha a continuació.

detall d'un carrer de La Velletta. extret de vilaweb


És oficial a Malta des del 1936, juntament amb l'anglès. Abans d'això, l'única llengua oficial a Malta era l'italià. S'estimen uns 330.000 parlants de maltès avui dia (Malta té uns 406.000 habitants). Hi ha un nombre significant d'emigrants maltesos a Austràlia i Canadà que encara empren aquesta llengua.


Lo Prinselhon (francoprovençal)

Edició en francoprovençal de l'editorial Papiros

A Léon Werth
De mando predon i moueinà si d'é dediiò he livro a in greunn. D'é ina bon-na escuze: he greunn ét lo mioù amì que d'é a he mondo. D'é in otra escuze: hlò presenò ieu lhe pout compreindre tòt, finca li livro pre li moueinà. D'é ina treizhéma escuze: he greunn ou vit an Franse anté qu'ou sefreit la fan, la fret e ou l'at fran bouzein d'iéhre soulajò. Si tòt mes escuze ou sefizo pa, de vouì bieunn dediìe he livro o moueinà qu'ét ià in còl he greunn. Tsaque greunn ou l'eut ià deveunn in moueinà (bieunn que po de hiti ou s'ansevêno). Adonca de coridzo ma dedicahe:
A Léon Werth
Canqu'ou l'éret in petiòt moueinà

Lo Prinselhon és la variant francoprovençal piemontesa --no confondre-ho amb l'idioma piemontès--. El francoprovençal es parla a França, Suïssa i a Itàlia. En el cas italià, que és on la llengua gaudeix d'una major vitalitat i d'un mínim minimíssim reconeixement institucional, existeixen dues traduccions d'aquest llibre: en el francoprovençal de la vall d'Aosta: Lo Petsou Prince, i la present edició. A banda, existeix una traducció al francoprovençal parlat a França, a la regió de Savoia: Lè Ptyou Prinso. Entre la present edició i la valdostana s'hi poden observar múltiples semblances, tot i que més en les paraules que no en la ortografia.

La salut del francoprovençal és delicada. Segons qui compta hi ha entre 60.000 i 110.000 parlants, la major part d'ells d'edat avançada. La presència del francoprovençal a Arpitània, que és el nom modern que rep la regió --o país-- on es parla dita llengua, és discreta. On gaudeix de més presència és a la vall d'Aosta. A part d'això sembla que s'ha creat un model estàndard per a la llengua. Es tracta d'un diasistema enginyat cap el 1970 que no és gaire popular. Encara avui moltes zones recorren a sistemes fonetitzadors a partir de la manera d'escriure del francès o de l'italià. Així, per exemple, la vall d'Aosta ha normativitzat la llengua d'una manera que no s'ajusta a l'ortografia creada pel francoprovençal del Piemont, que es coneix com a mètode Genre i és amb el que s'ha escrit el present llibre.


Da klane Prinz (austro-bavarès de Viena)

Edició en alemany vienès de Kral Verlag (2016)

Desconec el per què però el fragment que sempre copiï quan present un llibre, que és la dedicatòria de l'autor, en aquesta ocasió no hi és. El llibre l'han començat pel primer capítol. No és la primera volta que m'ho trob. Bé, el primer paràgraf del primer capítol diu així:

Wia i sex Joa oid woa, hob i a Biachl iban Uawoid glesn. "Wahre Geschichten" hods ghaßn. Es hod leiwande Büda ghobt und des Schenste woa a riesige Schlaungan, de a wüdes Viech frißt. I hobs no amoi gmoid, weus ma so gfoin hod. 
Estam acostumats a veure l'alemany com un gran bloc lingüístic però això no acaba de ser del tot cert. Seria més correcte parlar d'un contínuum lingüístic germànic que aniria des de l'Alt-alemany fins al Baix-alemany. En aquest contínuum lingüístic s'hi distingeixen algunes llengües amb els seus respectius dialectes. En el cas que ens ocupa, si l'austro-bavarès és un idioma o un dialecte és una cosa discutida entre filòlegs germànics. Són diverses les raons per les quals jo em decant a considerar-lo un idioma propi (entre elles genealogia lingüística i manca de comprensió entre parlants de bavarès i parlants d'alemany).

Per tant, entrant ja en matèria, tenim l'austro-bavarès, o bavarès a seques. Aquesta llengua té un nombre aproximat de 12 milions de parlants i té tres blocs dialectals: el septentrional (Regensburg), el central (Munic i Viena) i el meridional (Tirol i Graz). A Viena hi ha 1,6 milions de parlants d'aquesta llengua i representen el 40% de la població total. El 60% restant parla alemany. A més a més, la tendència actual és que el vienès tradicional i l'alemany es mesclin formant un dialecte alemany més pròxim a l'alemany estàndard però amb un notable substrat austro-bavarès. Això es deu a la concepció que es té de l'austro-bavarès com una parla vulgar, carent de classe.

Vegeu la Viquipèdia austro-bavaresa fent clic aquí.

Àrea on es parla l'austro-bavarès

Njiclu amirãrush (aromanès)

Edició de 2007 en arumanès. Cortesia d'en T. Kahl,
que ajudà a traduir-lo.
Ti Léon WerthCaftu ljirtari a njitslor cã ãnyrapsii aestã carti ti un om mari. Ama avui unã multu limpidã itii: aestu om mari easti ma bunlu a meu oaspi tu dunjauã. Sh-nica unã itii: aestu om mari poati di li ducheashti tuti, pãnã sh-cãrtsãli ti njits li ducheashti. Am sh-unã treia itii: aestu om mari bãneadzã tu Frantsa tu foami sh-tu arcoari. ananghi di pãrãyurii. Maca tuti aesti itii nu agiungu s-mi ljirtats, va sãnyrãpsescu aestã carti ti ficiuriclu tsi fu unã oarã aestu om mari. Tuts oaminjlji mãri furã unã oarã njits ficiurits. (Ama mashi putsãanj di elji sh-aduc aminti.) Dimi, va s-alãxescu zboarãali a meali ti el:
Ti Léon Werthcãndu eara njic ficiuric.
En aquest enllaç es pot escoltar un fragment del llibre llegit en aromanès.

Finalment, després de ser un exemplar dels més desitjats per a la col·lecció, ha arribat. I vist que n'hi ha tants hom pensarà que no deu ser per tant, potser sí, no ho sé. El que sí sé és que es va editar fa quasi 10 anys, se'n publicaren només 300 exemplars i no va trigar gaire en exhaurir-se. Era, tot plegat, un conjunt de contratemps que fan d'aquest llibre una peça mala de trobar. La sort la vaig tenir quan, un dia d'aquests, vaig decidir tornar a provar sort. El vaig buscar per llibreries digitals, webs de venda de productes de segona mà, fins i tot vaig procurar buscar llibreries a Macedònia per veure si en podien bastar cap per fer-me'l portar. Totes aquestes coses tengueren el resultat esperat: nul. 

La fortuna canvià quan entre pàgines vaig trobar el correu electrònic d'una de les dues persones que en el seu dia traduïren aquest llibre. Perdut per perdut em vaig posar en contacte amb un d'ells i encantat de trobar algú que sentís interès pel Petit Príncep, i en especial per aquesta llengua isolada que és l'aromanès, me'l va enviar en qüestió d'hores amb una foto seua dedicada. Per ell he après a dir gràcies en aromanès, és haristo, del grec Eυχαριστώ.

L'aromanès és una llengua romànica parlada als Balcans per unes 250.000 persones. Actualment els seus parlants formen petites illes lingüístiques des d'Albània fins a Bulgària. Les poblacions aromaneses més nombroses es troben a Albània i Grècia però, curiosament, l'únic país que té una mínima regulació d'aquesta llengua és Macedònia, que contempla els aromanesos com a una minoria ètnica del país.

A primer cop d'ull l'aromanès sembla una llengua molt estranya. Com és suposable, durant la seua consolidació ha tengut moltes influències del grec i de les llengües eslaves. Això no n'ha esborrat el seu caràcter llatí però sí que pot costar una mica més de trobar. Algunes coses que m'han cridat bastant l'atenció són:
  • Om mari per dir Home gran. Ací veiem que Om (plural ominjlji) manté completament la seua aparença llatina i que fins i tot manté la -n- pròpia d'aquells antics paroxítons llatins a l'hora de formar el plural. uomo > uomini (italià), home > hòmens (català). || Pel que fa a aquest mari, en romanès tenen la paraula mare per dir gran. Així el que en romanès seria mare mare en català ho entendríem com a mar gran. I sí, prové del llatí mas, marem, però no estic segur del seu significat.
  • Aesti per dir aquest (català), este (castellà).
  • Arcoari és una paraula curiosa. És comparable amb la romanesa răcoare. Ço és relacionable amb el llatí vulgar recor i, al mateix temps amb el llatí rigor, rigorem. Significa fred. Tendríem, així, una paraula viva, romànica, hereva de la utilitzada pels forenses rigor mortis, tot i que amb un altre significat. 

Podem veure la Viquipèdia aromanesa aquí.
Enllaç al documental Torna, torna, fratre! (En aromanès subtitolat en romanès. 56:22 min)



Per a més informació, en Thede em va passar aquest enllaç que dóna a una pàgina d'un grup cultural aromanès amb el qual ell ha treballat en alguna ocasió: Anveatsa armaneashti.