diumenge, 28 de maig de 2017

Mîrzayê Piçûk (kurd)

edició en kurd de l'editorial turca avesta (2014)
(núm 152)

Ji bo Léon Verth
Ez ji zarokan lêborînê dixwazim ku min ev pirtûk diyariyî mirovekî mezin kiriye. Di destê min de uzr û behaneyeke cidî heye: ev mirovê mezin li ser rûyê erdê dostê min ê herî hêja ye. Di destê min de behaneyeke din heye: ev mirovê mezin dikare di her tistî de û ta di pirtûkên ji bo zarokan de jî têbigihîje. Li ba min behaneyeke sisyan heye: ev mirovê mezin li Fransayê dijî û ew lê birçî ye û wî lê sar e. Ew bi hacet e ku mirov di ber dilê wî de bide. Eger ev hemû behane têrê nekin, ez vê pirtûkê diyariyî zarokatiya vî mirovê mezin dikim. Di destpêka zwe de, hemû mirovên mezin pêsi zaro bûn, lê belê kêm ji wan vê yekê bi bîra xwe tînin. Ez weha jî diyariya zwe rast dikim û dibêjim:
Ji bo Léon Verth
dema zaro bû.

El kurd és una llengua indoeuropea de la branca indorianiana, de manera que està emparentada amb el persa, l'osset, el pashto, etc. Es calcula que el kurd té uns 31.000.000 de parlants, 9.000.000 dels quals parlen kurd kurmanji, o kurd del nord. És el dialecte més extens del kurd, la seua àrea representa més de tres quartes parts del territori de kurd. És també la llengua cerimonial del iazidisme, que és una religió monoteista relacionada amb el zoroastrisme. 

La comunitat lingüística kurda, juntament amb algunes minories lingüístiques com la zazaqui, conforma el poble kurd i habiten la regió del Kurdistan. Aquesta regió està repartida entre els estats de Turquia, Iraq, Iran i Síria. La majoria dels kurds són musulmans sunnites tot i que encara queda un cert nombre de kurds que conserven la seua religió ancestral: el iazidisme. Es tracta d'un poble que s'ha caracteritzat per les persecucions repetides que han patit en els diversos estats en els quals està desmembrat el Kurdistan. Les més actuals són les que estan patint actualment amb les persecucions polítiques a Turquia i la neteja ètnica que està intentant dur a terme l'estat Islàmic a les àrees kurdes que controla a Síria i Iraq. 

Àrea on es parla el kurd

divendres, 26 de maig de 2017

ჭიჭე მაფასქირი "Txitxe Mapaskiri" (mingrelià)

Edició en mingrelià editada a Turquia el 2013
(núm 151)

El mingrelià és una llengua caucàsica parlada a bona part de la costa de Geòrgia amb la mar Negra. És un idioma emparentat amb el georgià i molt proper al laz, la majoria dels seus parlants viuen a la regió georgiana anomenada Mingrèlia tot i que una part viu a la costa de la república autodeclarada d'Abcàsia, república per cert que, des del 2008 que va ser reconeguda per Rússia, ha estat reconeguda també per Nicaragua, Veneçuela, Nauru i Tuvalu, a part de Transnístria, Ossètia del Sud i l'Alt Karabagh. 

Però bé, tornats a la llengua del llibre d'avui, el mingrelià té aproximadament mig milió de parlants i la UNESCO l'ha declarat un idioma en perill d'extinció. La llengua en sí és bastant complexa: té un sistema de declinacions amb nou casos diferents que es desenvolupen de manera diferent depenent de si el nom en qüestió és animat o inanimat. A part d'això, fa servir un total de vint temps verbals diferents. 

Molt sovent es diu que cada llengua és una visió concreta de la realitat que ens envolta. Idò bé, quin altre exemple més clar que el d'una llengua que forma les oracions de manera diferent depenent de si parla d'un ésser viu o si parla d'una cosa i que és capaç de matisar el temps en el que es du a terme una acció ni més ni menys que amb fins a vint temps verbals diferents. Això, si comptam els temps verbals en indicatiu i en subjuntiu que té el català, en sumam disset. 


A continuació deix un vídeo amb la lectura del primer capítol de Le Petit Prince en mingrelià per poder sentir com sona i veure com s'escriu:

dijous, 25 de maig de 2017

Пщы Нэнау "Pxi Nenau" (kabardí)



Edició de 1994 en kabardí, una llengua de Circàssia
(núm 150)

Aquesta col·lecció de llengües exemplificades amb El petit príncep començà durant la meua època universitària de forma molt modesta. En aquell moment vaig plantejar-me el repte d'ajuntar totes les versions occitanes del llibre i amb això la cosa ja s'amplià també a la resta de llengües romàniques. Poc a poc, amb el temps, aquesta concepció romanista s'ha anat ampliant i la col·lecció ha adoptat un aire universalista amb la recerca de parles i llengües d'allò més diverses. Cada un d'aquests llibres em suposa l'oportunitat de poder afegir un color més a l'immens mosaic lingüístic i cultural que és el món.

Amb aquesta voluntat d'ampliar horitzons i de tenir un bocinet de cada racó del món a prop meu enguany he posat la mirada a una de les zones més complexes que tenim a Europa: el Caucas. Així he aconseguit una còpia de Le petit prince en txetxè (Жима эла), armeni (Փոքրիկ իշխանը), mingrelià (ჭიჭე მაფასქირი) i ara també en kabardí. Una llengua i un llibre quasi impossibles d'adquirir i que m'ha fet una il·lusió immensa obtenir no només pel fet de completar una mica més el puzle caucàsic sinó perquè aquest llibre de 1994 és l'única mostra del conte d'Antoine de Saint-Exupéry en aquest idioma i es troba ni més ni menys que en un recull de contes clàssics juntament amb noms tan rellevants com Tolstoi o els germans Grimm.

El kabardí és una llengua caucàsica parlada pels kabardins molt propera a l'adigué, tant que una part dels lingüistes consideren que les dues són en realitat els dos dialectes que conformen l'idioma circassià. El fet és que són les llengües majoritàries de Circàssia (la regió nord-oest del Caucas) i d'on pren nom la dansa popular d'origen escocès Cercle circassià amb la que comença aquest text.

Així i tot, la llengua que avui ens ocupa té passat d'un milió i mig de parlants. Una part d'ells, però, viuen en diàspora per Turquia, els Estats Units, altres regions de Rússia, Síria i Jordània. Això es deu a la bel·licosa història de Circàssia amb Rússia i amb l'Imperi Otomà que, després de veure truncats els somnis d'independència molts de circassians varen haver d'anar a l'exili. 

Pel que fa al que es comenta més amunt sobre si el kabardí i l'adigué són una o dues llengües, només vull afegir que molts de kabardins anomenen la seua llengua adighabze (llengua adigué). I aquesta llengua sona d'aquesta manera:



De color magenta la llengua kabardina.

dimecres, 24 de maig de 2017

Li juenes princes (francès segle XII)

Edició en francès antic traduïda per en Gérard Taverdet.
(núm 149)

À Léon Werth 
Iqui pri merci és anfanz d'avoir voé ceste boene estoire à un grant. Mes tieng molt droite escusance: cist granz est li miaudre privez qu'aie au monde. Tieng autre escusance: cist granz puet tot oïr, neïs les estoires escrites por enfanz. Tieng ancor autre escusance: cist granz est ostelé en France où il a fain et froit. Et il a grant mestier de solaz et de conforz. Se en totes cestes escusances  n'i a nul preu, daing voer ceste estoire à l'anfant que cist granz fut grant piece a. Tuit li grant furent primes anfant. (Mes sont po qui le remanbrent). Adoncs fais autre ma premeraine ligne: 
À Léon Werth 
Quant il ert anfès.

 En Gérard Taverdet és un professor universitari a hores d'ara jubilat que ha traduït Le petit prince al borgonyó, una llengua d'oïl que a dia d'avui compta just amb uns pocs milers de parlants i que és la seua llengua materna (concepte que modernament acostuma a anomenar-se L1: llengua primera). Aquest professor de llengua ara ha traduït l'opera prima de Saint-Exupéry al francès del segle XII. Per entendre-ho millor, però, cal viatjar en el temps i posar-se en situació. 

La França del segle XII no és la França del segle XX ni molt menys la del segle XXI. Això vol dir que ens trobam davant d'un regne de França amb el comtat de Barcelona al sud separant-los dels àrabs peninsulars i amb el regne de Borgonya i el Sacre Imperi Romà Germànic fent pressió a la frontera oriental del regne.

Com que encara som a un moment molt prematur de les llengües romàniques, el francès no és una llengua comuna compresa i parlada per tots els súbdits del rei francès. En aquest moment, les llengües d'oc (entre les quals s'hi inclou el català) i les llengües d'oïl (entre les quals s'hi inclou el francès) formen els dos blocs lingüístics del regne. Les d'oc al sud, les d'oïl al nord. Si estiram més del fil es veu que no tots els parlants d'oïl parlaven francès. El francès era la llengua parlada arran de l'illa de França, a París i rodalies. La resta de gent parlava borgonyó, xampanès, picard, normand, galó, etcètera. Tot plegat formava un contínuum lingüístic romànic. Tots els parlars s'assemblaven al del poble del costat, però alhora ja no acabava de ser del tot igual. 

En aquest cas, si ja entram en matèria i parlam finalment del francès del segle XII. En aquest període el francès escrit funcionava com a estàndard per a totes les llengües d'oïl (era la llengua de París i la llengua dels reis). Va ser en aquest segle que la variant parisenca començà a ser predominant  damunt les altres. Era la llengua de cultura. Durant aquest segle encara eren molts els elements comuns entre el llatí i la parla romànica resultant. Així, el francès del XII conserva vestigis de les declinacions del llatí. Existia encara una oposició entre el cas recte (nominatiu: subjectes) i l'oblic (acusatiu: complements directes). El cas recte, en masculí, afegia una -S al final del mot mentre que desapareixia en el cas oblic. Això s'aprecia en el títol del llibre: Li jueneS princeS


dilluns, 22 de maig de 2017

Di Likl Prins (crioll de Jamaica)

Llibre en crioll jamaicà de l'editorial Favre
(núm 148)

Tu Leon Werth.Mi beg pikni fi fagiv mi fi a dedikiet da buk ya tu wahn big sumadi. Mi av wahn siiros riizn: da big sumadi ya a di bes fren mi av ina di worl. Mi av wahn neda riizn: da big sumadi ya kyahn andastan evriting, aal buk fi pikni tu. Mi av wahntord riizn: im liv a Frans we im onggri an kuol. Im waahn sitn fi mek im fiil api. Ef aal a dem riizn ya no inof den mi waahn fi dedikiet da buk ya tu di pikni we da big sumadi ya did bi. Evri big sumadi did a wahn pikni fos (livn duo a jos likl bit a dem memba it.) So den mi karek uu mi dedikiet iti tu:Tu Leon Werth,Wen im did a wahn likl bwai.

El crioll de Jamaica és un dels molts criolls parlats a les Antilles. Aquest, però, a diferència d'altres criolls vesins, és de base anglesa. Això vol dir que s'originà com a lingua franca entre els esclaus africans i els seus amos anglesos. La majoria de criolls acostumen a ser de base portuguesa o francesa, tot i que n'hi ha un de base castellana conegut com a papiamento (té una versió de Le Petit Prince que em faria molt content poder bastar)

Es calcula que devers uns 3.000.000 de persones parlen crioll jamaiquí. La majoria d'aquests parlants es troben a Jamaica però també n'hi ha comunitats als Estats Units i a Costa Rica. No s'ha de confondre aquesta llengua criolla amb l'anglès jamaiquí que és una variant de l'anglès parlada a Jamaica mentre que el crioll és una llengua diferent. 


diumenge, 21 de maig de 2017

ಪುಟ್ಟ ರಾಜಕುಮಾರ "Putta Rajakumar" (canarès)

Edició en canarès editat a la Índia l'any 2007
(núm 147)



El canarès és la vuitena llengua amb major nombre de parlants de la Índia (cal tenir present que al subcontinent indi es calcula que s'hi parlen unes 415 llengües). Es tracta d'una llengua dravídica, com ho és també el telugu (Le petit prince en telugu: చిన్నారి రాకుమారుడు).

Les llengües dravídiques són una família lingüistica parlada a la meitat sud de la Índia. Són una família molt i molt antiga. Es considera que és anterior a l'arribada de les llengües indoàries (entre les quals s'hi inclouen el sànscrit, l'urdú, l'hindi, el singalès, el bengalès, el nepalès, etc). Hi ha constància ja de textos en canarès datats al segle V dC. Com moltes altres llengües de la Índia, l'alfabet del canarès és propi i exclusiu per al canarès, tot i tenir també un origen comú amb el d'altres llengües d'allà amb l'alfabet dravídic.
No fa gaires anys la Índia considerà el canarès una llengua clàssica índia. Això significa que, de la mateixa manera com nosaltres consideram el grec antic i el llatí llengües clàssiques i s'estudien com a tals, a la Índia el canarès és també una llengua clàssica però amb una diferència respecte a les nostres: el canarès és una llengua viva. I tant viva, amb més de 44 milions de parlants!

A més, en català tenim una paraula d'origen canarès i és bambúLa canya de la qual se n'alimenten els pandes a la Xina, és una paraula d'origen canarès que, molt probablement, ens hagi arribat a nosaltres a través de l'anglès o del portuguès.

  

diumenge, 14 de maig de 2017

Książę Szaranek (polonès gran-polonès)

Edició en gran-polonès que m'ha fet arribar des
de França en Jean Marc Givarc'h, a qui li estic
molt agraït!
(núm 146)


Lełonowi Werthowi
Przproszom wos gzuby, że te knipę poświyncom jakiemuś starymu kakrowi. To jednakowoż ekstra jezd z czegoś: ten kaker jest do mnie komplem, nojlepszym na cołkim świecie. Mom tyż drugie wytłumaczynie: tyn kaker umie wszysko wew Francji, dzie mo głód i jest mu buba. Jakby tego mjego brawyndzynia było nie dosyć, to tak samo chcę jeszcze te knipę poświyncić tymu gzubowi, co był nim roz kiedyś ten właśnie kaker. Wszystkie stare śrupy były kiedyś ogarami (tylko mało który to pamiynta). Poprowiom wiync moje zadedykowanie:
Lełonowi Werthowi,
Ale jak keszczy był małym szarankiem.

El gran-polonès és un dialecte del polonès parlat a Gran Polònia, una regió històrica situada al centre oest del país. És la regió on es troba la ciutat de Poznan. El nom d'aquest dialecte, i també d'aquesta regió ve donat així ja des de ben antic ja que conforma el nucli del que fou el primer estat medieval polonès. El nom d'aquesta zona (i també del dialecte en qüestió) neix en oposició amb la zona sud del país que és coneguda com Petita Polònia. En aquest cas els noms de Gran i Petita fan referència també a Vella i Nova, respectivament. 

Pel que fa al dialecte en qüestió, parteix d'un antic dialecte de la tribu dels polans occidentals de la qual se'n té referència ja des del segle IX i habitaven la zona de la Gran Polònia. Les diferències entre aquest i altres dialectes rauen bàsicament en detalls fonètics i en lèxic que varia d'unes regions a unes altres. Sembla ser que la intercomprensió entre dialectes polonesos és màxima. 

El gran-polonès no ha tingut mai una gran tradició literària. És sabut que antigament entre els polonesos la llengua de cultura va ser el llatí. Actualment el gran polonès és parlat sobretot per les generacions de més edat i en ambients rurals. A banda d'això, com a conseqüència de la II Guerra Mundial hi hagué molts de desplaçaments interns massius de polonesos i n'ha reconfigurat lleugerament el mapa dialectal del país al fer que diferents característiques de dialectes diferents es mesclin. 

En polonès el dialecte s'anomena wielkopolski.


dissabte, 13 de maig de 2017

Printze Ttipia (euskera suletí)


Edició de Sü Azia en euskera suletí.
(núm 145)
Léon Werthi
Jente gehitü bati libürü honen eskentzea haurrek parka deitaen galtatzen düt. Bena hortzaz estakürü azkar bat badüt: jente gehitü hori ene adiskide hoberena düdalakoz da. Beste estalegatzen ahal dü, baieta haurrentzat den libürü bat. Hirurgerren estakürü bat badüt halahala: jente hori non hotza eta gosea egarten dütüan Frantzian bizi da. Ürgaiztürik izatea ontsa beharra badü. Estakürü horik oro ez balira aski ere, jente gehitü hori lehenik haur bat izan denari libürü hau eskentzen düt. Jente gehitüak oro lehenik haur izan beitira (güti hortzaz oritürik izanik ere). Arren ene eskeinia holaxe xüxenago idazten düt:
Léon Werthi
lehenik pottiko bat izan denari.

Hi ha algunes llengües que a part d'una traducció en la variant estàndard en tenen alguna altra amb la qual s'utilitza alguna variant estàndard. Aquest és el cas d'aquesta versió basca que no està escrita en euskera batua sinó que s'ha escrit amb la variant parlada a Zuberoa, al País Basc francès. És una variant que, tot i ser parlada a França, presenta una gran vitalitat. Sembla ser que és usada pel 60% de la població de Zuberoa, tot i que sí que és cert que entre el jovent el percentatge davalla. 

És el dialecte més oriental de l'euskera i diuen que és molt semblant al dialecte roncalès que s'havia parlat a la franja de Navarra que toca amb Aragó fins a mitjan segle XX però que ja s'ha extingit. El suletí és un euskera de frontera. És un dialecte que fonèticament ha estat molt influït pel gascó, tant que n'ha adoptat la U característica dels occitans i també dels francesos [y]. Aquesta U apareix representada com a Ü en suletí. Una altra característica d'aquest parlar és que tot i no estar escrit amb batua sí que en segueix la mateixa ortografia amb no gaires més variants que la d'aquesta U característica. 

Tot i que la majoria de paraules coincideixen entre uns dialectes bascs i altres, una diferència prou característica entre el batua i el suletí és que benvinguts en euskera es diu ongi etorri però els suletins ho diuen honki jin. El suletí té uns 9.000 parlants i representa el dialecte marcat amb groc que hi ha a la dreta del tot del mapa:


dijous, 11 de maig de 2017

చిన్నారి రాకుమారుడు "Chinnari Rakumarudu" (telugu)

(curiositats: a més de telugu s'hi parla urdú, Ciutat de majoria musulmana, agermanada amb Kazan!)
Llibre en telugu que m'ha regalat en Gustavo des de BCN
El llibre és de 2015 i està editat a Hyderabad
(núm 144)

Abans de començar a parlar del telugu, a qui tots els aficionats a la playstation li devem el nom d'una de les sagues més importants dels inicis de la videoconsola, just comentar que aquesta llengua és una de les més de vint llengües reconegudes de l'Índia. Aquest llibre me l'ha regalat un col·leccionista barceloní que pocs són, els llibres que li manquen. Vegeu aquí la seua magnífica col·lecció: {col·lecció Gustavo}

caràtula del Crash Bandicoot per a PS
El telugu és una llengua dravídica amb més de 70 milions de parlants que la usen com a llengua principal. De fet, és una de les vint llengües amb més parlants del món i en té quasi tants com el francès. Que sigui una llengua dravídica vol dir que forma part d'una família lingüística situada a la meitat sud de la Índia que és molt antiga. Se suposa que a bona part del subcontinent indi s'hi parlava el dravídic abans de l'arribada de l'indoari. Això significa que, a diferència de l'hindi, el telugu no és una llengua indoeuropea. Aquest idioma diuen que té una sonoritat tan dolça que hi ha qui l'anomena l'italià d'Àsia. Jo amb això no m'hi fic, que llengües amb sabor no n'entenc. Però al final de l'escrit deix penjat un vídeo on s'hi pot escoltar el telugu perquè així tothom pugui treure'n les seues impressions.

Abans deia que els jugadors de playstation li devem molt al telugu. Bé, tot això parteix del fet que nosaltres gaires paraules d'origen telugu no les tenim en el nostre idioma, però una, sí: bàndicut. El bàndicut és una espècie de rata marsupial que habita per diferents llocs d'Oceania i també a Indonèsia. Sembla ser que és una paraula que la importaren els anglesos adoptada del telugu sota la forma bandicoot. Amb aquest nom playstation va crear el personatge mític de Crash Bandicoot. Així i tot hi ha una cosa que no em quadra i tal vegada algun dia algú em respòn: si a la Índia no hi ha marsupials com és que a aquest marsupial li tenim el nom pres d'una llengua de la Índia?


Un vídeo fantàstic en telugu:

dissabte, 6 de maig de 2017

Väike Prints (estonià)

Edició en estonià enviat per en Férenc.
(núm 143)

Leon Werthile
Ma palun lastelt andeks, et olen pühendanud selle raamatu täiskasvanule. Mul on selleks tõsine vabandus: see täiskasvanu on parim sõber, kes mul elus on olnud. Mul on ka teine vabandus: see täiskasvanu suudab kõike mõista, isegi lastele kirjutatud raamatuid. Mul on kolmaski vabandus: see tõaiskasvanu elab Pranstsusmaal, jus ta kannatab külma ja nälga. Teda on vaja lohutada. Kui kõigist nendest vabandustest ei piisa, siis pühendan raamatu sellele täiskasvanule kui kunagisele lapsele. Kõik suured inimesed on alguses lapsed olnud. (Aga kui vähesed neist seda mäletavad.) Nii ma siis parandangi oma pühenduse:
Leon Werthile,
kui ta väike poiss oli
L'estonià és una llengua uraliana. Això vol dir que està emparentada amb altres llengües com el finès, el komi, el saami, el careli o l'hongarès. De tota manera, la família uraliana està formada per llengües algunes de les quals estan molt allunyades de les altres, tant pel que fa a la intercomprensió com a la situació geogràfica. L'estonià té aproximadament 1.100.000 parlants i és la llengua oficial d'Estònia. Així i tot, a Estònia també s'hi parla rus al sud del país i vòruc, que és una llengua uraliana molt propera a l'estonià i que compta amb uns 70.000 parlants, també al sud. 

Pel que fa al vocabulari sembla ser que té una influència molt forta del finès. A part, aquesta llengua declina i ho fa ni més ni menys que amb 14 possibles casos diferents! (Recordar que el llatí, de casos en tenia 6: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu)

Com a curiositat, es conserven molts textos en estonià que daten del segle XIII, de quan els teutònics emprengueren diverses creuades contra els estonians, que foren uns dels darrers pagans d'Europa. Així, al mateix temps que aquí en Jaume I organitzà i dugué a terme la cristianització de València, Mallorca i de les Pitiüses a colp d'espasa, els alemanys feien el mateix a Estònia, tal i com figura a la crònica d'Enric de Livònia, la Heinrici Chronicon Livoniae


divendres, 5 de maig de 2017

Litli prinsinn (islandès)

Edició que m'ha fet arribar en Ferenc i a qui li estic
molt agraït.
(núm 142)

Þessi bók er tileinkuð  Léon WerthÉg bið börnin fyrirgefningar á Því að ég hefi tileinkaÞessi bók er tileinkað Þessa bók fullorðnum manni. Ég hefi mikla afsôkun: Þessi fullorðni maður er besti vinurunn sem ég á. Ég hefi aðra afsökun: Þessi fullorðni maður gerur skilið allt, jafnvel bækur fyrir börn. Og enn er Þriðja afsökunin: Þessi fullorðni maður býr í Frakklandi, Þar sem hann Þolir hungur og kulda. Hann Þarf huggunar við. Ef allar Þessar afsakanir nægja ekki get ég gjarna tileinkað bókina barninu sem Þessi fullorðni maður var einu sinni. Allir fullorðnir menn hafa fyrst verið börn. (En fáir Þeirra muna eftir Því.) Ég leiðrétti Því tileinkunina:Þessi bók er tileinkuð Léon WerthÞegar hann var lítill drengur.
Ja tenim aquí un llibre que desitjava poder comentar. A més, és una edició excel·lent. El petit príncep en islandès. Aquesta llengua és la més conservadora d'entre totes les escandinaves. És més, podria dir-se que és la llengua germànica més conservadora que existeix pel que fa a morgologia. Es diu que una parla és conservadora quan aquesta conserva característiques,ja siguin de lèxic o de forma, que altres llengües relacionades han perdut amb el pas del temps. El que fa tan característic l'islandès és que aquesta llengua encara declina. 

A part d'això, conserva alguns trets comuns amb ja l'extint anglosaxó. Per començar, les declinacions que es conserven en islandès són les pròpies de l'anglès antic abans que les perdés per la influència del normand entre els segles XI i XV. A part d'això, encara avui en dia l'islandès s'escriu amb l'alfabet llatí que utilitzaven els anglosaxons: destria les vocals llargues i breus amb un accent a sobre i manté caràcters com aquesta espècie de p tan peculiar: Þ

Actualment l'islandès és parlat a Islàndia pels seus prop de 320.000 habitants. A part d'això, a les illes Fèroe, de sobirania danesa i amb llengua pròpia, el feroès (vegeu-ne la seua versió de El petit príncep: Tann lítli prinsurin) part de la població és capaç també de parlar en islandès. De fet, el feroès i l'islandès són dues llengües bastant properes, ambdues són de les més conservadores de la branca escandinava. 

Al centre d'Islàndia no hi ha parlants marcats perquè és una zona inhabitable
a causa dels seus gels perpetus i l'orografia muntanyosa del país.

dijous, 4 de maig de 2017

O cino krajoro (romaní lovari)

Edició en romaní que agraesc moltíssim a en
Ferenc per fer-me'l bastar. köszönöm!
(núm 141)

Leon Werth-eske
Mangav le shavoren, te naxolyajven, kaj kado lebro jekhe manusheske dedikalij. Godyaver muntujipe si man peleste: kado manush andej luma muro majlasho vortakoj. Si man vi jek kaver muntujipe: kado manush zhanel te hatyarel sakofalo inke vi le shavorenge ramosardi lebro. Muro trito muntujipe o kavari: kado manush ando Francicko Them trajil, haj kothe bokxajvel haj silyajvel. Baro tubujipe si les po vojipe. Te naj dosta kadal but muntujimatura, atunchi kodole shavoreske dedikalij  o muro lebro, kon varikana kado manush sas. Ke majanglal sako manush shavoro sas. (Pekadi feri cerra zhene seron.)
Muri dedikacija barem avri lasharav, kade:
Leon Werth-eske
kana inke shavoro sas.
La llengua d'avui és el romaní, i més concretament el dialecte lovari. Es tracta d'una llengua indoiraniana parlada a Europa pel poble gitano. Quan els gitanos arribaren a Europa en diàspora a l'Edat Mitjana se'ls va anomenar erròniament egipcis i durant molt de temps es cregué que, per mor de les seues faccions fosques, provenien del nord d'Àfrica. Aquest error ha quedat plasmat en la llengua anglesa que encara avui anomena els gitanos i la seua llengua gipsy (egipci). 

Res més lluny de la realitat. El poble gitano prové de la Índia, i així ho demostra la semblança entre el romaní i la resta de parlars indis. Es tracta per tant d'una llengua indoeuropea emparentada, per exemple, amb el sànscrit. 

De parlants de romaní segons la zona d'Europa n'hi ha molts o no n'hi ha quasi cap. A Espanya per exemple la majoria de gitanos han perdut la seua llengua però sembla ser que n'hi ha un milenar que encara parlen caló, que és una variant del romaní que ha passat un procés d'hibridació amb les altres llengües peninsulars. És a dir, els parlants de caló s'expressen amb una classe de crioll romaní-castellà, romaní-català, romaní-portuguès o bé romaní-basc. Hi ha altres zones com Romania, Hongria, Ucraïna o Polònia, on els parlants de romaní representen entre el 80% i el 90% de la població gitana del país.

El romaní, al ser la llengua d'un poble en diàspora, està molt dialectalitzat i la intercomprensió a vegades no és possible entre dialectes llunyans, com per exemple entre el caló i el vlak (que és el parlat a Europa central). Un dialecte del vlak l'és el lovari, parlat pels gitanos d'Hongria i variant amb la qual està traduït l'únic llibre en romaní que hi ha de El petit príncep.

El català en té un bon grapat, de paraules d'origen romaní, més concretament del caló:
Halar (amb hac aspirada): menjar
xaval: al·lot (originàriament, però, volia dir fill)
calés: sous
pispar: robar
cangueli: por
paio: persona d'ètnia no gitana.

dimecres, 3 de maig de 2017

Мали принц "Mali Prints" (serbi)

Edició en serbi que m'ha enviat na Jozica des d'Eslovènia
(núm 140)

Els països balcànics són complicats. De la mateixa manera ho és també la realitat lingüística d'aquest racó d'Europa tan llunyà, però alhora mediterrani. Els Balcans han estat testimonis de la fragmentació de Iugoslàvia i amb ella la del seu idioma, el serbocroat. Amb el desmantellament de Iugoslàvia i la creació dels països de Croàcia, Sèrbia, Bòsnia i Montenegro el serbocroat s'ha partit també en quatre variants convertides en llengua però que presenten una intel·ligibilitat mútua absoluta entre els seus parlants. L'exemple de Iugoslàvia i del serbocroat és un exemple claríssim de secessionisme lingüístic portat a l'extrem de tal manera que a dia d'avui aquest idioma compta amb una modalitat estàndard per a cada territori i la concepció que se n'impulsa és la de que són quatre llengües i no una. 

El cas que avui ens ocupa és el del serbi. Sèrbia és el país que, després de la ruptura de Iugoslàvia, es quedà sense mar. Dels 19 milions de parlants de serbocroat, 12 parlen serbi. És el bloc més majoritari d'aquest idioma i és parlat majoritàriament a Sèrbia tot i que també és parlat a algunes regions de Bòsnia i de Croàcia, i a bona part de Montenegro.

Així com els bosnis i els croats escriuen amb l'alfabet llatí, el cas del serbi és més complex. Pot escriure's en llatí i en ciríl·líc. Tot i la convivència dels dos alfabets la pèrdua de terreny del ciril·lic a Sèrbia és constant. El llatí cada vegada és més popular, impulsat sobretot des del món empresarial. L'alfabet ciríl·lic actualment es manté majoritari quasi bé exclusivament dins l'àmbit religiós. A part, presenta algunes lletres que altres llengües eslaves no tenen o han deixat d'utilitzar com per exemple: Љ, Њ o bé Џ.

En blau fosc les zones de majoria sèrbia dins del conjunt serbocroat

dimarts, 2 de maig de 2017

ᠪᠢᠴᠢᠬᠠᠨ ᠬᠠᠨᠬᠥᠪᠡᠬᠦᠨ "Biatsxan Xuntaij" (mongol escriptura tradicional)

Edició en mongol tradicional editada a Hohoot
Moltíssimes gràcies Josep per aquest llibre.
(núm 139)

L'alfabet mongol tradicional, o clàssic, fou el primer sistema gràfic d'escriptura del mongol. A Mongòlia aquest alfabet s'ha vist pràcticament desplaçat pel ciríl·lic tot i que de forma minoritària segueix veient-se, encara, aquest sistema d'escriptura a les façanes d'alguns edificis, alguns rètols o en alguns textos manuscrits. A part, les llibreries de la capital mongola, Ulan Bator, acostumen a tenir alguna secció amb aquest alfabet. Una curiositat en molts llibres editats a Mongòlia és que, com que aquest alfabet és d'escriptura vertical, l'utilitzen per escriure els títols als lloms dels llibres però un cop oberts està tot escrit en ciríl·lic.

Tot i l'ús escàs i simbòlic que té aquest alfabet a Mongòlia sí que és d'ús majoritari entre els mongols de Mongòlia Interior, al nord de la Xina. Aquesta regió de sobirania xinesa té per capital la ciutat de Hohoot, al sud del desert del Gobi. Aquesta regió de majoria mongola no només conserva el seu idioma sinó que també en conserva la seua escriptura tradicional. 

El llibre que m'ha fet bastar en Josep és d'aquest últim lloc, Mongòlia Interior, i més concretament de Hohoot. Està escrit únicament amb l'alfabet clàssic. És de l'any 2006 i fullejar-lo és tot un gaudi.

video