De Lytse Prins (frisó occidental)

Versió en frisó de l'editorial Elikser. Primera edició 2012
(núm 233)

Foar Léon WerthBern sille it, hoopje ik, goed fine dat ik dit ferhaal oan in grutminske opdroegen ha. Ik ha der in goede reden ta: dit grutminske is de bêste freon, dy't ik ha op 'e wrâld. Ik ha noch in reden: dit grutminske begrypt alles, ek bernebocken. Ik ha in tredde reden: dit grutminske wennet yn Frankryk dêr't er honger en kjeld lijt. Hy  hat echt ferlet fan treast. En as dat noch net genôch is, dan wol ik dit ferhaal wol opdrage oan it bern dat dy grutte man eartiids west hat. Alle grutte minsken ha earst bern west. (Mar in inkeling kin it him yn 't sin bringe.) Ik ferbetterje dus myn opdracht:Foar Léon WerthDoe't er in lytse jonge wie.

El frisó occidental, o simplement frisó, és parlat al nord dels Països Baixos a la regió coneguda amb el nom de Frísia. A inicis del segle XXI aquesta llengua comptava amb més de 450.000 parlants en una regió que voreja els 700.000 habitants. Això situa el frisó occidental en una posició molt més avantatjosa que la resta de varietats frisones parlades a Alemanya (saterlandès: Die Litie Prins, i els parlars septentrionals: Di latje prins).

Amb tot això, la salut del frisó als Països Baixos és, segons la UNESCO, vulnerable. Sí que és cert que la llengua és entesa pel 90% de la població de Frísia i que és la llengua materna del 55% dels seus habitants. Tot i així, hi ha un grup important d'habitants que tenen el frisó com a segona llengua i que són capaços de parlar-la. 

Tot i això, per diverses raons, la regió de Frísia és la que encapçala els rànquings d'emigració interna al país. Són molts els frisons que han abandonat la seva terra en els últims seixanta anys per anar a zones més pròsperes dels Països Baixos. Es calcula que potser hi ha fins a 150.000 parlants de frisó fora de Frísia, fins i tot, alguns d'ells, a l'estranger. Els grups més importants de frisons fora del país es troben al Canadà, als Estats Units, a Austràlia i a Nova Zelanda. 

Actualment el frisó compta amb un estatus legal prou bo en comparació amb la majoria de llengües minoritzades arreu d'Europa. És cooficial a Frísia juntament amb el neerlandès i és present a les escoles i en l'administració.

El frisó occidental és la llengua continental més propera a l'anglès. Al mapa està marcat amb el blau més fosc. 


Le Piti Prinhyo (francoprovençal de Friburg)

Llibre de Favre en francoprovençal del cantó de Friburg
(núm 232)

A Léon WerthI dèmando pèrdon i j'infan d'avê dèdiyâ chi lêvro a ouna granta pèrchena. L'é oun'èchkuja chèryeuje: ha granta pèrchena pou to konprindre, mimamin lè lêvro po lè k'infan. L'é ouna trèjim'èchkuja: ha granta pèrchena châbrè in Franthe yô i l'a fan è frê. L'a bin fôta d'ithre koncholâye. Che totè hou j'èchkujè chufijon pâ, i vu bin dèdiyâ chi lêvro a l'infan ke lè j'ou din le tin ha granta pèrchena. Totè lè grantè pèrchenè chon d'abouâ j'ou di j'infan. (Ma pou d'intrè là chin chovinyon.) I koridzo don ma dèdikacha:A Léon Werthkan irè bouébelè.

El francoprovençal és una llengua romànica en perill d'extinció que fa de pont entre l'occità i el francès. És parlat a tres estats: França, Suïssa i a Itàlia. Actualment es compta que hi ha uns 113.000 parlants de francoprovençal. 

Hi ha unes quantes edicions de Le Petit Prince en francoprovençal: Lo Petsou Prince (Vall d'Aosta), Lè Ptyou Prinso (savoiard), Lo Prinselhon (francoprovençal del Piemont) i Lo Pitit Prinço (vall de Vaud). Amb totes elles pot observar-se que el francoprovençal, tot i tenir una ortografia normativa coneguda pel nom d'ORB, la seva implementació és molt relativa. A part d'això, pot veure's també que entre el francoprovençal de Friburg i el de Vaud són molt més significatives les semblances que no pas les diferències. 

Suïssa és coneguda i elogiada pel seu amor a la diversitat lingüística del país, on a cada cantó s'hi defensa la llengua històrica del país, ja sigui alemany, romanx, italià o francès. Bé, això és una falàcia. El sistema suís és cert que ens porta dècades d'avantatge en lliçons de democràcia i de plurinacionalitat, però tant com dir que són els salvaguardes de la diversitat lingüística, no. La Suïssa romanda és el nom amb el qual es coneix a la Suïssa de parla francesa. Bé, molt bona part d'aquesta Suïssa francesa és la que tradicionalment ha estat la Suïssa francoprovençal, o Suïssa arpitana. De fet, fins a inicis del segle XX el francoprovençal hi era la llengua majoritària. Actualment amb el sistema d'educació suís, els mitjans de comunicació i amb les campanyes de desprestigi lingüístic impulsades des de França cap a tot allò que malanomenen patois per referir-se al que no és francès, han malmès i tocat de mort aquesta llengua mil·lenària. I la mateixa història amb la Suïssa italiana. Ticino és territori llombard però ara s'hi ensenya el toscà estàndard convertit en llengua nacional. 

El resultat de tots aquests despropòsits junts és un: el francoprovençal es mor. Es mor a França, i es mor a Suïssa. Actualment al cantó de Friburg la parla majoritària és el francès i en menor mesura l'alemany. Tot i així el francoprovençal encara s'hi sent, especialment al camp i per persones de certa edat. Hi ha mobilitzacions a favor d'aquesta llengua però els resultats que obtenen són més aviat discrets. A Friburg el francoprovençal sobreviu sobretot a través de la música ja que s'hi han escrit moltes cançons tradicionals. Hi ha alguns mitjans de comunicació, com Ràdio Fribourg o el diari Gruyère que ofereixen programes i seccions en friburguès. 

A tota Arpitània (el nom modern que designa els territoris de parla francoprovençal) actualment s'hi compten uns 113.000 parlants de francoprovençal. 


Liurai-Oan Ki'ik (tétum)

Edició en tétum publicada el 2010 a Timor Oriental
(núm 231)

Ba Léon WerthHa'u husu deskulpa ba labarik sira tanba ha'u dedika livru ida-ne'e ba ema boot ida. Ha'a iha razaun di'ak: ema boot ida-ne'e maka ha'u-nia belun di'ak liu ne'ebé ha'u iha, iha mundu ne'e. Ha'u iha razaun ida tan: ema boot ida-ne'e bele komprende buat hotuhotu, maski libru hirak ne'ebé ba labarik sira. Ha'u iha razaun datoluk: ema ne'e hela iha Fransa ho hamlaha no malirin. Nia presiza haksolok. Se razaun hirak-ne'e hotu la to'o, entaun ha'u hakarak dedika livru ne'e ba ema boot ida-ne'e bainhira nia sei ki'ik. Ema boot sira hotu uluk sei ki'ik. (Maibé sira balu de'it maka lembra ka hanoin fali.) Nune'e ha'u korrije ha'u-nia dedikatória:Ba Léon Werthbainhira nia sei labarik

El tétum és una llengua austronèsica parlada al Timor Oriental. L'illa de Timor es troba a l'oceà Índic, entre Indonèsia i Austràlia. Mitja illa pertany a Indonèsia, mentre que l'altra meitat és independent des de 2002. Aquest jove país és el que coneixem com a Timor Oriental. L'illa té un tamany una mica més gran que l'illa de Sardenya i ha tingut, des del colonialisme ençà, una història ben complexa. La meitat occidental pertanyia als Països Baixos fins la creació de l'estat d'Indonèsia. La meitat oriental pertanyia a Portugal i Indonèsia ha procurat annexionar-se-la en repetides ocasions però la comunitat internacional no ho ha acceptat mai. Amb això ja partim en que a l'illa hi havia una meitat amb el neerlandès com a llengua colonial i l'altra meitat amb el portuguès. A tot això cal sumar-li que, tot i no ser gaire més gran que Sicília, a Timor s'hi parlen entre 12 i 15 llengües diferents entre les quals el tétum n'és la oficial de Timor Oriental. 

El tétum té uns 800.000 parlants (i el país té 1,2 milions d'habitants). Hi ha dos dialectes principals: el tétum-prasa, parlat a la ciutat i el que s'usa com a estàndard, i el tétum-terik que és habitual a les zones rurals. És un idioma que s'ha vist molt influenciat, amb el pas dels anys, pel portuguès i pel malai. Només a la dedicatòria del llibre poden observar-s'hi ja diverses paraules d'origen portuguès: livru, lembra, deskulpa o mundu.  I de saber malai ben segur que també podríem marcar-ne unes quantes més. 


Пĕчĕкçеç принц "Petxeksees Priints" (txuvaix)

Edició en txuvaix, regal d'en Josep G.
(núm 230)



El txuvaix és una llengua turquesa parlada per prop de 1.300.000 persones a la república de Txuvàixia, a Rússia, on és cooficial amb el rus. Totes les famílies lingüístiques acostumen a tenir diverses branques que ajuden a classificar-les. El txuvaix és l'última llengua viva de la branca búlgara de les turqueses i són aquelles llengües túrquiqus formades al voltant del riu Volga. Aquest nom, però, no guarda relació directa amb el país eslau de Bulgària. 

El txuvaix, almenys teòricament, és cooficial amb el rus. El seu ensenyament és obligatori tres hores a la setmana en els 11 cursos del sistema escolar. En els pobles, on hi viu prop de la meitat de la població, és freqüent que sigui la llengua d'ensenyament en els primers cursos escolars. A la capital només el rus és la llengua vehicular de l'escola. L'administració funciona exclusivament en rus i el txuvaix s'hi utilitza només de manera informal. Fora de la república, on viuen prop de la meitat dels txuvaixos, el txuvaix s'ensenya en escoles rurals de Tatarstan i Baixkortostan, a més a més del tàtar i el baixkir, respectivament. En les regions sense l'estatut de república els txuvaixos no gaudeixen de gaires facilitats culturals, fins i tot en les parts de les províncies d'Uliànovsk i de Samara on la població txuvaixa hi està assentada des de fa segles i és semblant en nombre a la de Tatarstan i Baixkortostan.

Els cens de 1989 mostra que la transmissió intergeneracional a la ciutat era de prop d'un 30%, el més baix, de llarg, dels pobles de llengua turquesa de Rússia amb república pròpia. La taxa de transmissió intergeneracional entre la població rural era de prop del 85%.[1] Com a resultat d'aquest procés de substitució lingüística els cens rus de 2010 indica un descens de 300.000 parlants en relació a l'anterior, de 2002. L'assimilació ètnica també molt notòria, amb un retrocés del 12% del nombre de persones que s'han declarat de nacionalitat txuvaixa. Aquesta baixada s'ha produït, sobretot, fora dels límits de la República de Txuvàixia (17%), tot i que també allà el descens ha estat de més del 8%.  

La viquipèdia txuivaixa, Википеди, té uns 40.000 articles actualment. 

Situació del txuvaix a l'Imperi Rus l'any 1897

Distribució actual de l'ètnia txuvaixa.


ܐܡܝܪܐ ܙܥܘܪܐ "Amiro Zcuro" (arameu sirià)

Edició reeditada de Tintenfass en arameu sirià
(núm 228)

El siríac (ܣܘܪܝܝܐ) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil. Actualment, els dialectes siríacs són parlats per aproximadament 400.000 persones molt disperses geogràficament, principalment al sud-est de Turquia i al nord de l'Iraq, així com en petites comunitats del Líban, Síria, Iran, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan, on es parlen sovint amb una marcada influència de les llengües locals dominants. Així i tot, els greus conflictes armats i l'extremisme religiós han malmès molt la llengua ja que, si l'ús del siríac ja era de per si reduït, en els darrers anys ha retrocedit molt. En part, es deu a l'emigració massiva que ha afectat als cristians orientals. Ja des de fa algunes dècades es troben comunitats de parla aramea siríaca a Amèrica i també a Europa.

L'arameu ha existit almenys des del segle XII aC i ha evolucionat amb el pas de tots aquests segles; mentre que el siríac va fer la seva aparició durant el període hel·lenístic i no va tenir una escriptura pròpia, al voltant del segle I dC, es va crear l'escriptura siríaca, la qual prové de l'alfabet arameu.

El siríac, un mitjà d'expressió principalment cristiana, va tenir una fonamental influència cultural i literària en el desenvolupament de la llengua àrab, la qual reemplaça el siríac cap a finals del segle VIII. En l'actualitat, el siríac continua sent l'idioma litúrgic per als cristians sirians.

D'una manera general, el terme siríac es fa servir per a referir-se a tot l'arameu clàssic de l'antiguitat tardana; però, més específicament, es refereix a la llengua clàssica d'Edessa, que va esdevenir l'idioma litúrgic de l'Església ortodoxa siríaca. Aquesta Església, fora del Pròxim Orient té també alguna església fins i tot a l'estat de Kerala, al sud-oest de l'Índia. 





Die litje Prins (frisó de Saterland)

Edició en frisó de Saterland
(núm 227)

Foar Léon Werth
Ick bidje jou Bäidene, ferreeket mie, dät iek düt Bouk aan grooten Moansk fermoakje. Iek hääbe deerfoar aan gouden Gruund: Düsse groote Moansk is die bääste Früünd, dän iek ap de Wareld hääbe. Ich hääbe noch aan Gruund. Düsse groote Moansk kon alles ferstounde, sogoar do Bouke foar Bäidene. Ick hääbe noch aan trääden Gruund: Düsse groote Moansk woont in Frankriek, wier hie smoachtet un wier him fjust. Hie bruukt gans nödich Traast. Wan aal düsse Gruunde nit genouch sunt, dan wol iek düt Bouk dät Bäiden fermoakje, dät düsse groote Moansk eenmoal waas. Alle grooten Ljude sunt eenmoal Bäidene weesen. (Man bloot noch poor fon him toanke deer dälich noch an tourääch.) Ick annerje deeruum min Fermoak:Foar Léon Werth,as hie noch een Bäiden waas.

El frisó de saterland és l'últim vestigi viu del frisó oriental.  És un dels tres dialectes del frisó (septentrional, oriental i occidental) i es parla a un grapat de municipis de la regió de Saxònia coneguts com saterland situats al sud de Frísia. La situació de risc d'aquesta llengua és elevada. Es compta que, aproximadament, hi ha uns 2.250 parlants de frisó oriental a Saterland. 2.000 persones que donen veu a aquest idioma. 

L'època de màxima esplendor del frisó oriental fou durant el segle XV, a partir del segle XVI la llengua començà a cedir gradualment davant el baix-alemany i anà perdent territori i parlants fins arribar a la quasi extinció a dia d'avui. El frisó oriental es dividia en dos dialectes: el frisó d'Ems i el frisó de Weser. Parlants de Weser ja no en queden, el darrer parlant va morir l'any 1953 a l'illa de Wangeroore. El saterlandès és l'últim vestigi viu del frisó d'Ems i per extensió, el darrer testimoni del frisó oriental. Tot i els habitants de Frísia oriental no parlar frisó, el substrat d'aquesta llengua encara hi és present en el parlar de la gent. A més, els habitants es consideren a si mateixos frisons i anomenen al seu dialecte baix-alemany freesk

Verd fosc: Frísia oriental || verd clar: on encara es parla frisó
Les raons que han permès la supervivència del saterlandès són diverses, i cap d'elles és lingüística. Es creu que Saterland fou colonitzada per frisons allà cap al segle XI. Saterland és una regió envoltada d'erms difícils de transitars. A part d'això, per alguna raó que desconec, a aquesta zona el frisó va tenir durant segles una posició social més elevada que l'alemany. Finalment, al segle XVII, Saterland fou cedida al bisbat de Münster de manera que va ser tota ella catòlica i com que la resta de Frísia era protestant, els matrimonis amb gent del nord, on molta d'aquesta gent ja havia deixat d'usar el frisó, es varen acabar. Aquestes condicions diverses ens han portat a l'illa lingüística que és avui Saterland, on parlen la llengua dels frisons una quarta part de la població total.  La gran majoria de tots els parlants nadius es troben entre la generació gran, de manera que el saterlandès és una llengua en seriós perill d'extinció. Podria, però, no estar moribunda, ja que diversos informes suggereixen que el nombre de parlants està augmentant entre les generacions més joves i alguns d'ells crien els seus fills en saterlandès.

El govern alemany no ha compromès recursos importants per a la preservació del saterlandès. La majoria dels treballs per garantir la preservació d'aquest llenguatge són realitzades pel Buund Seelter ("Aliança Saterlandesa"). Juntament amb el frisó septentrional i altres cinc idiomes, el saterlandès fou inclòs en la part III de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per Alemanya el 1998. Des d'aproximadament 1800, el saterlandès ha atret l'interès d'un nombre creixent de lingüistes. Durant l'últim segle, s'hi ha desenvolupat una petita literatura.


En el mapa, d'esquerra a dreta, els tres dialectes actuals de la llengua frisona: frisó occidental, frisó oriental i frisó septentrional.

Pirinsipi Wawa (aimara)

Edició aymara que m'aconseguí na Mertxe
(núm 229)

Léon Werth jilatajatakiJosk'a lulunaka, jisk'a yayanaka, wawanaka, pampacht'apxita aka jilïri jaqiru aka pankampi luqtatajatha. Nayrïri amuyujanxa, aka jilïri jaqikiwa aka uraqmuypachana jilamasijjamaxa utjitu. Ukathwa aka pankxa juparu luqtt'thxa. Payïri amuyujanxa, aka jilamasijaxa taqikunathsa, wawataki qillqata pankanakxatsa jupakipuniwa chanipa yati. Kimsïri amuyujaxa akarakiwa: aka jilïri kaqisti Francia markana jakasi, ukanwa manq'atha awtiyasi, ukanarakwa thayampisa ch'uñuyasi. Ukhama yñjasisasti, jupaxa wali khuyapayatäñapawa sisthwa. Aka aruja jani chuymanakamaru purkchisti, akhamsa sapxarakiriksmawa: aka pankxa luqtt'thwa janïra jilïri jaqïkana uka wawaru. Kunatixa, taqpacha jilïri kaqinakawa wawanakarakïyätana. (Uksti mä qhawqhanikirakiwa amti). Ukhamaxa akhama sasa aka luqtt'awijxa askicht'aja:Léon Werth jilatajatakiwawa kankatapa amtt'asa

L'aimara és una llengua ameríndia parlada per uns 2.000.000 de persones principalment a Bolívia, però també al Perú, Xile i l'Argentina. A Bolívia i al Perú l'aimara és cooficial juntament amb el castellà. De fet, és la primera llengua d'una tercera part de la població bolivariana i és l'idioma amerindi principal al sud del Perú i a Antofagasta, regió que Xile s'anexionà prohibint a Bolívia d'accés a la mar. La UNESCO considera que aquesta llengua es troba en una situació vulnerable de cara la seua supervivència futura. 

Juntament amb el quetxua i el castellà, l'aimara fou una de les tres llengües amb les quals l'any 1816 es redactà la Declaració d'independència de l'Argentina vers Espanya. Dels quatre estats que tenen població aimara, Xile és l'únic país que no té cap llei que protegeixi i fomenti l'ús i aprenentatge d'aquest idioma. Una curiositat de la percepció del aimara és que aquesta llengua no distingeix les paraules entre masculines i femenines sinó que fa únicament distinció entre els gèneres humà i no-humà. 

Di litj Prins (frisó sölring)

Frisó de l'illa de Sylt
(núm 226)

Fuar Léon Werth
Di Jungen mai mi foriiv, dat ik des Bok en Wuksenen töteenk. Ik haa en iarnsthaftig Önskiljigung diarfuar: Didiar wuksen Mensk es di beest Friinj, wat ik ön di Wārel haa. Ik haa jit en Önskiljigung: Didiar wuksen Mensk forstaant ales, uk Boker fuar Jungen. Ik haa en trerst Önskiljigung: Didiar wuksen Mensk uunet ön Frankrik, hur hi hungert en früst. Hi brükt sa nöörig en Troost. Wan al didiar Önskiljigungen ek leeng, da wel ik des jirem Bok di Jungen töteenk, wat didiar Mensk jens wesen heer. Ali wuksen Mensken sen jens Jungen wesen (man dit ken bluat somen fan jam teenk). Ik forbeetere nü di Aurskreft:
Fuar Léon Werth
üs hi jit en Dreeng wiar.

El frisó és una llengua germànica de la qual l'anglès hi està bastant emparentat. És una llengua parlada als Països Baixos, a un raconet del nord-oest d'Alemanya i també a la costa oest de l'estat de Schleswig-Holstein, a la Jutlàndia alemanya. En aquesta zona fronterera amb Dinamarca la varietat frisona parlada és el frisó septentrional. Aquesta llengua es parla també a les illes frisones del Nord, de les que en destaquen les illes de Fering (De letj prens) i la de Sölring o Sylt. 

El dialecte frisó de l'illa de Sylt es diu sölring. Forma part del frisó septentrional però a diferència d'altres parlars, el sölring presenta un major nombre de préstecs danesos. Les regles d'ortografia són les habituals del frisó septentrional. Actualment només parlen aquest dialecte uns quants centenars d'illencs. Això ha estat una conseqüència del turisme de masses i de la immigració de treballadors de la part continental que han arribat a l'illa i a l'èxode de part de les famíles de Sylt a altres indrets d'Alemanya. Així, a Sylt el frisó està bastant desplaçat de la vida quotidiana. 

Tot i així, a partir de 2004 la llengua frisona s'ha vist reforçada per l'anomenada "llei frisona" amb la qual es torna a promoure la llengua pròpia del lloc. Per exemple, els rètols dels edificis públics poden escriure's de forma bilingüe (frisó i alemany). A més, les classes de frisó es promouen a les escoles i en l'educació d'adults.


Le Pice Prinz (ladí badiota)

Edició en ladí badiota reeditada per Tintenfass
(núm 225)

A Leone Werth
I ti prëii pordonn ai mituns sce i ti dedichëii chësc liber a n gran. I á na bona gauja: chësta porsona é le miú compagn che i á al monn. I á ciamó na gauja: chësta porsona é bona da capí döt, ince i libri di mituns; y i nen á na terza: chësta porsona abitëia tla Francia, á fan, á frëit y á dër de bojëgn da gní consolada. Y sce dötes chëstes gaujes ne basta nia, spo ói ti dediché chëse liber al möt che chësta porsona grana é stada. Düc i gragn é stá mituns n iade. (Mo ma püc de ëi se le recorda). I comödi porchël mia dedicaziun:
A Leone Werth
canch' al ê n möt.

Aquest és un llibre que em feia molta il·lusió aconseguir. Està escrit en ladí, i més concretament en ladí badiota. Es tracta d'una llengua romànica que pertany al grup de les retoromàniques. Per a mi, un dels grups més interessants i desconeguts de tota la Romània. El retoromànic inclou juntament amb el ladí els parlars romanxos de Suïssa i el furlà. De totes aquestes parles n'hi ha Petits prínceps. 

En més d'una ocasió he arribat a descriure aquestes llengües muntanyenques com al que queda del que hauria pogut ser una gran llengua romànica més, parlada entre els Alps i Romania, d'haver-s'hi mantingut el llatí vulgar fins els nostres dies i no haver estat substituït per parles germàniques i eslaves. 

Segons sembla, es compten set dialectes ladins diferents. Tot i ser una llengua tan petiteta pel que fa a àrea i parlants (la parlen unes 30.000), al ser una llengua parlada a diverses valls separades per ni més ni menys que la serra de les Dolomites, la variació interna de l'idioma és relativament elevada. En canvia la fonètica i lleugerament el lèxic però la intercomprensió mútua sempre és possible, i pràcticament sense dificultats. 

Tot i ser una llengua molt llunyana, geogràficament parlant, del català, sí que és cert que com a catalanoparlant amb coneixements bàsics d'italià, el ladí no em resulta difícil d'entendre, almenys parcialment. El vídeo que hi ha a continuació és una mostra de com sona aquesta llengua tresor dels Alps dolomites. Per cert, dels set dialectes ladins, el que es parla a la Vall Gardena també té un Petit príncep publicat que s'anomena: L Pitl Prinz.  


Lo Pti Prins (lorenès Welche)

Edició en lorenès d'Alsàcia (welche)
(núm 224)

È Léon Werth,
Djé dmand pardo éz-èfang d'awou chti mnau lo liv-si è èn grand djang. Mè dj'è èn séryez èkskus: lè grand djang-la s'a lèmi lo mouyou k'dj'è o mond. Dj'è èn aut èkskus: lè grand djang-la pu torto konpar, mèym lé liv po lé-z-èfang. Dj'è èn trazim èkskus: lè grand djang-la dmour an France va k'èl é fèñ èko frau. Èl é débza d'éyt konsolay. S'é n'i mi èsè d'tortot léz-èlslus-si, dj'é vu bé k'lo liv-si au ètu chti mnau è l'èfang k'lè grand djang-la é ètu é n'i mi tan d'so ta. Tortot lé grand djang anntcho pa éyt èfang. (Mè é n'i wèr po s'nè sovnu.) Djé kori mè dédikas, do:
È Léon Werth,
kat él ir inn pti boub.

El welche és el lorenès parlat a Alsàcia. El lorenès és una llengua romànica que forma part de les llengües d'oïl. Es parla a la regió de la Lorena i a altres zones limítrofes. El seu nombre de parlants és desconegut, però tot indica que està en greu perill d'extinció, bàsicament a causa del fenomen de la dissolució lingüística.

Recordem que la dissolució lingüística és la causa principal de la desaparició de la majoria de llengües d'oïl que van substituint de forma gradual els seus trets característics (fonètica, lèxic, morfologia...) pels trets de la llengua dominant que, en aquest cas és el francès que, de mica en mica, absorbeix totes aquestes llengües germanes seues. Els parlants de welche es compten per uns pocs milers.

Per últim, comentar que welche és el nom donat pels alsacians germànics als lorenesos d'Alsàcia. És un terme d'origen cèltic usat en alemany per anomenar als estrangers, als que no parlen alemany. Així, d'aquest mateix terme en prové el való (els que no parlen flamenc). A Suïssa, velche és el nom donat pels suïssos alemanys per fer referència a les àrees suïsses de parla romànica. 



Ël Pëtit Prēce (picard borain)

Exemplar numerat. El 27 d'un tiratge de 700.
(núm 223)
                                                 
Pou Léon Werth
Dë d'mande pardon a lès-infants d'awó scrit ç' lîve ci pou 'ne grande djint. D'è ¡me série^se èscûse: ç' grande djint la, c'èst l' mèyeû d' tous lès-amis' quë d'ê su ç' monde ci. D'ê có 'nne ôte èscûse: ç' grande djint la pwét tout comprinde, minme lès lîves pou lès-infants. D'é 'ne twâsième èscûse: ç' grande djint la d'meûre in France, ayu ç' qu'èle a fégn èyét fród. Èle a bié dandjér d'ète ërconsólêe. Si i n'd'a gné có asséz insi avé tous cès-èscûses ci, d' vè bié scrîre ç'lîve ci pou l'infant quë ç'grande djint la a sté ci pus timpe. Tous lès grandés djins couminch'té pa ète dès-infants -mès i n'd'a gné 'ne masse qui s'in ramint'vwat'té-. Adon, ëd canje ëm' dédicace:
Pou Léon Werth
Quand il-ēt én p'tit djambót.


El borain és el nom que rep el picard parlat a la regió de Borinage, a la zona on es troba la ciutat de Mons. Si ja és mal de determinar amb precisió quants parlants de picard hi ha en general entre França i Bèlgica, més ho és encara poder donar una xifra referent als parlants de picard borain. El que sí se sap és que, aproximadament hi ha uns 700.000 parlants de picard repartits per tota la Picardia a banda i banda de la frontera. També he vist que la ciutat de Mons té uns 90.000 habitants de manera que, tenint en compte que els parlants de qualsevol llengua romànica que no sigui la francesa acostumen a no ser mai més del 30% de la població total, i això en els millors casos, Potser puguin haver-hi uns 40.000 parlants de picard borain si comptam Mons i rodalies. El picard és la llengua romànica més septentrional de tota la Romània. Més enllà de la Picardia, els bàrbars. 

Entre les llengües d'oïl, el picard n'és una que ha tingut tendència a evolucionar d'una forma més independent que no els altres oïls que clarament han anat assimilant-se amb el francès modern. Podria dir-se que el picard és una d'aquestes parles que millor conserva les seues característiques lèxiques, gramaticals i també fonològiques. Així, per exemple, si la majoria de parlars francesos usen variacions de cheval per a dir cavall, el picard diu keval mantentint el so -K- intacte. 


Līkuts Princis (prussià)

Edició conseguida gràcies en G.Volz
(núm 221)

PalīkisnaLeōnu Werthu.Etwinūiti mennei wisāi malnīkai, kāi as asma palīkiwuns šin lāiskan eraūgušasmu. As turri swarewīngin tikslin: šis eraūguns ast māise ukawalns ginni, kawīdan as turri en swītu. Ᾱntran tikslin: šis eraūguns mūka izprestun wissan, īr lāiskans per malnīkans. As dīgi turri tīrtan tikslin: tāns buwinna en Prankrīkei, lāilints eze alķu be saltu be prawerru tennan glandīntun. Ik šās brewīnslis ast nisātwinan, as rēide mazzi palīkitun šin lāiskan malnīku, kawīds tāns kadāi bēi. Wisāi eraūgusis kadāi bēi malnīkai (adder nitūlin pamenna ezze stan). Stesse paggan as kitawīdina majjan palīkisnan:Leōnu Werthu, kaddan tāns bēi līkuts malnīiks.

La llengua prussiana es parlà fins el segle XVIII parlada a Kaliningrad i a una part de Polònia. Era una llengua bàltica propera al lituà que es parlava a la Prússia Oriental. Aquest idioma va tenir la mala fortuna d'anar sent substituït per la llengua de nous colons que anaren establint-se gradualment per tot l'imperi Prussià provinents del nord d'Alemanya. Així, el prussià anà sent substituït de forma gradual per un dialecte baix-alemany que acabà essent conegut també sota el mateix nom de prussià, per tant és important no confondre'ls. Actualment ni al nord polonès ni a Kaliningrad s'hi parlen el prussià ni el baix-alemany prussià. La primera perquè fou extingida i la segona perquè una volta va haver acabat la II Guerra Mundial tots els alemanys ètnics de Polònia varen ser deportats a Alemanya. Un parlar que prové, però, del baix-alemany prussià és el mennonita parlat als Estats Units i al Canadà (Dee tjliena Prinz). 

Així mateix, a la regió lituana de Klaipėda hi ha un grup de persones estan intentant revifar una versió reconstruïda del prussià, de manera que podríem comptar, a dia d'avui, fins a prop de 50 nous parlants de prussià. Es tracta d'una història semblant a la que donà peu al renaixement de l'extingit còrnic a Cornualla (An Pennsevik Bihan). 

Si aprofundim més en aquesta revifada prussiana, l'any 2015, aprofitant que alguns nens ja han après el prussià com a L2, la Societat Prusaspirai va publicar aquesta present edició de El petit príncep utilitzant el prussià reconstruït. Aquesta tasca ha estat obra de Piotr Szatkowski (Pīteris Šātkis). Alguns altres esforços duts a terme per portar del món de les llengües mortes al nostre el prussià han estat el desenvolupament de diccionaris en línia, aplicacions d'aprenentatge i jocs. A Kaliningrad també hi ha intents de produir música amb lletres escrites en aquesta nova antiga llengua d'Europa.


Кичкина Шаҳзода "Kichkina shahzoda" (uzbek)

Edició uzbeka que em féu arribar en G.Volz
(núm 222)

Леóн ВЕРТга
Бу китобцhани катта yосhдаги одамга багсhлаганим уцhун болалардан кецhирим со‘раyман. 0 ‘зимни оqласh уцhун сhуни аyтисhим мумкинки, бу катта yосhдаги одам менинг енг yахсhи до‘стим бо‘лади. Бунинг устига, у дунyодаги hамма нарсани, hатто болаларга атаб цhиqарилган китобцhалами hам тусhунади. Ва, ниhоyат, у Франсиyада yасhаyди, у yерда hозир hаммаyоq совуq, оцhарцhилик, до‘стим еса таскин-тасаллига бениhоyа муhтой. Агарбуламинг барцhаси hам мени оqлаyолмаса, у hолда китобцhамни бирпаyтлар мана сhу катта yосhдаги до‘стимнинг о ‘мида бо(лган кицhкина болакаyга баг‘исhлаyман. Ахир катталаминг hаммаси hам аwалбосhда yосh бола бо‘лганлар, фаqат буни уларнинг озгинасигина билади, холос. Сhундаy qилиб, мана, мен баг ‘исhловга тузатисh киритаман:
Леóн ВЕРТга — бир паyтлар yосh бола бо‘лган
до‘стимга багHсhланади.
La còpia d'aquest fragment uzbek no es correspòn al del llibre en qüestió sinó que ha estat extreta directament d'internet i hi ha certes diferències.  

L'uzbek és una llengua turquesa parlada per uns vint-i-set milions de persones de l'Àsia central, principalment a l'Uzbekistan. Fins a començaments del segle XX s'havia escrit amb caràcters àrabs; després, amb el govern soviètic, es va canviar en favor del ciríl·lic i des de la independència uzbeca s'afavoreix la introducció de l'alfabet llatí, com passa a quasi tot l'àmbit turquès. 

L'ortografia i gramàtica de l'uzbek modern va acceptar-se durant el segle XX poc després de la Revolució Russa. Després de moltes propostes, cap d'elles excempta de polèmica, s'aprovà que l'uzbek estàndard es faria tot seguint la manera de parlar de la ciutat de Samarcanda. 

Tsillokõnõ Prints (seto)

Llibre en seto que vaig descobrir de casualitat


Leon WerthileMa pallõ latsilt andist, õt pühendi s'oo raamadu täüskasunulõ. Mul om taa kotsilõ ka seletüs: taa täüskasunu' om mu kõõ paremp sõbõr, keä mu eloh om olnu'. Mul om viil ka tõõnõ seletüs: taa täüskasunu eläs Prantsusõ maal, kos tä kannatas külmä ja om näläh. Tedä om vaja troosti'. Ku kõigist naist seletüisist olõ-i viil küllält, sis pühendä s'oo raamadu taalõ täüskasunulõ ku kunagitsõlõ latsõlõ. Kõik suurõ' inemisõ' omma' kõgõpäält olnu' latsõ'. (Mis tuust, õt vähese' tuud mälehtäse'.) Nii ma sis nimedägi uma pühendüse ümbre:Leon Werthile,ku tä viil väikene poiskõnõ oll'.

Aquest llibre vaig trobar-lo, de casualitat pura i dura, a través d'una pàgina de llengües minoritzades de facebook. A partir d'aquí vaig comentar-ho amb una amiga col·leccionista i, junts, férem la bogeria de contactar amb l'editorial estoniana i portar-ne cap aquí prop d'una quinzena que repartírem a altres col·leccionistes coneguts. Va ser la primera vegada que feia una comanda conjunta, i la primera vegada que feia una comanda de tants exemplars! Tota una petita aventura, i tota una descoberta. 

El seto és una llengua del grup fino-bàltic de la família de llengües fino-úgriques, parlada per unes 5.000 persones de l'ètnia seto, que habiten en la seva gran majoria als comtats estonians de Põlvamaa i Võrumaa i a l'óblast de Pskov a Rússia.

Al tractar-se d'una llengua encara sense normativitzar, els lingüistes difereixen sobre el seu estatus, així tenim tres postures diferents. Alguns el consideren un dels quatre dialectes que engloba l'estonià meridional, juntament amb el võro, el tartu i el mulgi. D'altres, defensen que juntament amb el võro constitueix un únic idioma prou diferenciat de l'estonià que s'ha intentant unificar i estandarditzar creant el võro-seto. Finalment altres lingüistes defensen que el seto és un idioma en si mateix que guarda més relació amb l'estonià medieval que no pas amb l'actual estonià normatiu, a més de posseir una gran tradició històrica i una forta identitat conservades de forma oral al llarg dels anys sobretot en les seves cançons folklòriques anomenades leelo.

L'idioma, prohibit durant l'ocupació soviètica ha experimentat un gran descens en el nombre de parlants durant el segle XX, encara que actualment s'està intentant prestigiar el seu ús mitjançant festivals i celebracions. 


Prens ê Piçuk (kurd)

Edició bilingüe kurd-turc canviada amb
E.Karaman.
(núm 219)


El kurd és una llengua indoeuropea de la branca indorianiana, de manera que està emparentada amb el persa, l'osset, el pashto, etc. Es calcula que el kurd té uns 31.000.000 de parlants, 9.000.000 dels quals parlen kurd kurmanji, o kurd del nord. És el dialecte més extens del kurd, la seua àrea representa més de tres quartes parts del territori de kurd. És també la llengua cerimonial del iazidisme, que és una religió monoteista relacionada amb el zoroastrisme. 

La comunitat lingüística kurda, juntament amb algunes minories lingüístiques com la zazaqui, conforma el poble kurd i habiten la regió del Kurdistan. Aquesta regió està repartida entre els estats de Turquia, Iraq, Iran i Síria. La majoria dels kurds són musulmans sunnites tot i que encara queda un cert nombre de kurds que conserven la seua religió ancestral: el iazidisme. Es tracta d'un poble que s'ha caracteritzat per les persecucions repetides que han patit en els diversos estats en els quals està desmembrat el Kurdistan. Les més actuals són les que estan patint actualment amb les persecucions polítiques a Turquia i la neteja ètnica que està intentant dur a terme l'estat Islàmic a les àrees kurdes que controla a Síria i Iraq. 

Sakaganwa (Kirundi)

Llibre en kirundi que em féu arribar en Probst
(núm 218)

Kuri Léon WerthNdasavye ikigongwe abana kuko natuye iki gitabu umuntu akuze. Ndafise icabintumye gihambaye: uwo muntu akuze ni we mugenzi nyawe mfise kw'isi. Ndafise n'ikindi gituma: uwo muntu akuze arashobora gutahura vyose harimwo n'ibitabu bigenewe abana. Ndafise n'igituma ca gagatu: uwo muntu akuze aba mu Bufaransa kandi ahanzwe n' inzara n'imbeho. Arakenye ikimuhoza. Izo mvo zose nizaba zidakwiye, nca nshima gutura iki gitabu umwana kuko umuntu akuze azirikana neza ko ariho yaciye. Abantu bakuze bose babanje kuba abana.(Ariko ni bake muri bo baguma bavyibuka.) Ndahinduye rero uwo ndagituye:Kuri Léon WerthIgihe yari akiri akana gato 

El rundi o kirundi és un idioma del continu dialectal Rwanda-Rundi, un conjunt de parles mútuament comprensibles que s'estén per la zona de Burundi i països veïns. És una de les llengües bantus de la branca nord-oriental i es calcula que posseeix uns 9 milions de parlants nadius. El 84% dels parlants de kirundi són hutu i el 15% restant són tutsi i hi ha un 1% de parlants que són de l'ètnia twa. Els twa són una ètnia pigmea. 





Пичи принц (udmurt)


L'udmurt és una llengua uraliana (emparentada amb l'hongarès, el finès o el sami entre d'altres) parlada a la República d'Udmúrtia, a la Federació Russa. És una llengua sense cap llibre de El Petit Príncep, tot i així l'any 2014 va aparèixer publicat a una revista udmurta anomenada "Udmurt Dunne" un article amb algun fragmentet traduït a aquesta llengua. 

D'aquesta manera, mentre continua la cerca i/o espera perquè aparegui alguna cosa amb més cos i consistència relacionada amb aquesta llengua, deix aquí penjat aquest article sobre l'udmurt. Ara només necessito traductor que m'ajudi a destriar els fragments del llibre de la descripció i part de l'article.

Al penúltim paràgraf de l'article en udmurt hi apareix el següent fragment del capítol VII que he pres de la traducció catalana:
Conec un planeta on hi ha un senyor de color vermell fosc. No ha olorat mai cap flor. No ha mirat
mai cap estrella. No ha estimat mai ningú. No ha fet mai cap altra cosa que sumes. I tot el dia repeteix, igual que tu: "Sóc un home seriós ! Sóc un home seriós !", i amb això s'infla tot d'orgull.
Però no és cap home, és un bolet ! 

La recerca continua. (font: http://elibrary.unatlib.ru/dspace/dsview.html)

Pürinsipechonkai (wayu)

Edició en llengua wayu facilitada per Probst.
(núm 217)

N¨müin León Werth
Achuntushi taya süle'ejiiria taa'in namüin na tepichikana aka taapüin karalo'utakalü tüü nümüin wanee wayuu ka'apüichi. Mulo'u ma'in tü taa'inrakalü oo'u: Nia'ala müle'e tatünajutuka wayuu ka'apüichikai chii süpa'a mmakalü. Eesü wanee taa'inrakalü oo'uya'asa: Ka'apüichikai chii, nüyaawatüin soo'u supushuwa'aya tü kasa alatakalü, ja'itairü karalo'utain napüla tepichikana. Eeka waneeya'asa tü koo'ujeekaa: Ka'apüichikai chii, kepiashi Püransia eere nülatirüin jamü jee jemiai, o'tta che'ujaashaanasü nümüin nümüliannüin. Shiaja'a ma'aka nnojolüi kettaain tü koo'ujeekaa tü tachuntakaa, tacheküinja'a taapüin karalo'utakalü tüü nümüin wayuu ka'apüichikai chii soo'u jo'uuin niaya'asa sümaiwa. Wayuu napushuwa'aya ka'apüinna, tepichishii namaiwaya'asa (ja'itairü jülüjüin naa'in mojukuu müsü). Shiasa'a, tanaatüin chi kamüninjachikai tüü tatuma:
Nümüin León Werth
wanaa sümaa jintülin nia.

El wayuunaiki és una llengua ameríndia a les zones veïnes del departament de Guajira (Colòmbia) i a l'estat de Zulia (Veneçuela). D'aquesta regió és coneguda la ciutat veneçolana de Maracaibo. El wayuunaiki és parlat per unes 400.000 persones repartides entre Colòmbia i Veneçuela. 

Des de la dècada de 1980 ençà a la Guajira colombiana l'escola segueix un model bilingüe wayuunaiki - castellà. Model d'escola financiat pel govern de Colòmbia i l'empresa que administra les mines de carbó de Cerrejón. Seguint la mateixa línia, a Veneçuela es publica un diari bilingüe anomenat Wayuunaiki i es reparteix igualment a Zulia com a la Guajira. Si durant el segle XX la gran fita per a la supervivència de les llengües minoritàries o minoritzades era la d'aconseguir accés a l'ensenyament i a la normativització ortogràfica dels idiomes, la fita del segle XXI és la d'aconseguir entrar a les llengües d'ús al món digital: Viquipèdia, sistemes operatius, programari, videojocs, entreteniment, doblatges, etcètera. Bé, l'any 2011 la fundació Wayuu Taya juntament amb Microsoft publicaren el primer diccionari de tecnologia en wayuunaki. 

Tot i així, l'escolarització a les zones rurals on es parla el wayuunaki és molt baixa i, si només el 15% de la població wayuunaki és capaç de llegir i escriure en llengua castellana, els que són capaços de fer-ho en la seua llengua vernacla només representen l'1% de la població. 

Diversos estudis filològics han mostrat que el wayuu tendria diverses similituds amb la llengua taïna, extingida pels conquistadors espanyols després de passar i arrassar amb la població de les Antilles. Dels taïnos, però, ens han arribat a través del castellà paraules com hamaca, huracà o la paraula castellana tiburón per la qual nosaltres conservam la llatina tauró (derivat de taurus, bou).


Wiil yar Amiir ah (somalí)

Edició somali de la suïssa Favre editions
(núm 216)

Waxaam ereyadaan ugu talagalay: Léon Werth.
Waxaan cafis weydiisanayaa carruurta u hibaynta aan buuggan u hibeeyay qof weyn. Waxaan haystaa cududaar dhab ah: qofkaan weyni Waa saaxiibkayga ugu wanaagsan ee aan adduunka ku leeyahay. Waxaan haystaa cududaar kale: qofkaan weyni wax kasta waa uu fahmayaa, xitaa buugaagta carruurta. Waxaan haystaa cududaar saddexaad Qofkaan weyni waxa uu ku nool yahay cariga Fransiiska oo ay qabow iyo gaajo ku hayso. Wuxuuna qofkaani si aad ah ugu baahan yahay in la samirsiiyo. Haddii intaas oo cududaar ah ay ku kaafinweydo. Waxaan si aad ah u doonayaa inaan buuggaan uu hibeeyo ilmaha uu markiisii hore ahaa qofkaan weyni. Dhammaan dadka waaweyni waxay waagoodii hore ahaayeen carruur (laakiin in yar oo iyaga ka mid ah baa welii xusuusan.)
Kolka waxaan saxayaa u hibayntayda:
Waxaam ereyadaan ugu talagalay: Léon Werth
Markii uu wiilka yar ahaa.

El somali és una llengua afroasiàtica, cosa que vol dir que està emparentada amb l'àrab, l'hebreu, l'amhàric, etcètera. És parlat per uns 12 milions de persones principalment a Somàlia i als estats no reconeguts de Somalilàndia i Puntlàndia. Així mateix també hi ha parlants a altres països de la zona com Kènia, Djibouti o Etiòpia. La diàspora de parlants de somali és un fet que s'ha agreujat a causa de l'eterna guerra civil que pateixen i que encara és lluny de tocar fi. 

El llibre en qüestió ha estat publicat per Favre editions i ha vist la llum gràcies a la iniciativa del col·leccionista suís Jean-Marc Probst. Vaig llegir una vegada que un cop havien tret aquest llibre d'impremta Probst i el seu company d'editorial carregaren una maleta de rodetes plena fins dalt de petits prínceps en somali. Un cop omplerta la bossa volaren fins Somàlia amb els llibres amb la intenció de repartir-los per biblioteques i escoles d'aquest país devastat i fallit. 


The Prince-Bairnie (escocès)

Edició escocesa de Le Petit Prince
(núm 215)
                                                                                         
Tae Léon Werth.
I maun beg the bairnies' paurdon for dedicatin this buikie tae a big man. I hae a sairious excuis: this big man is the best frein I hae in aa the warld. I hae anither excuis forbye: this big man can unnerstaun aathin, even buiks for bairns. An I even hae a third excuis: this big man bides in France, a cauld, hungry place. France is fair needin confortit. An gin aa thae excuises isna eneuch for ye, I'll jist dedicate the buikie tae the bairn at the big man wes langsyne. Aa big fowk war bairns tae stert wi. (No mony a thaim myns o't, tho.) An sae I'll set my dedication richt:
Tae Léon Werth
whan he wes a wee laddie.

L'escocès o scot és una llengua germànica propera a l'anglès que no ha de confondre's ni amb el gaèlic escocès (ll. cèltica) ni tampoc amb el dialecte anglès que es parla a les terres d'Escòcia. L'escocès com a tal és una llengua reconeguda pel Regne Unit com a llengua regional i està inclosa a la Carta de Llengües Minoritàries o Regionals. Tot i així, la llengua està invisibilitzada arreu d'Escòcia. No s'ensenya a les escoles, no s'hi retola als carrers i roman pràcticament a les llars. 

És difícil poder precisar quants parlants d'escocès hi ha a Escòcia i a Irlanda del Nord. Hi ha fonts que parlen d'un total de 90.000 parlants i d'altres que parlen de fins a prop de 1.500.000 parlants d'escocès. Sembla ser que parlants d'escocès com a L1 en són entre 100.000 i 120.000 mentre que, si observam tota aquella gent capaç de parlar-lo i que, per tant, tenen l'escocès com a L2, la xifra ascendeix fins al milió i mig de parlants. 

Actualment la tendència majoritària entre els ciutadans d'Escòcia és la de considerar l'escocès com un dialecte anglès, tot i el Regne Unit haver-lo reconegut com a llengua regional diferenciada de l'anglès. És cert que una i l'altra són llengües semblants però també és cert que des de molt antic han tingut una evolució diferent, en part auspiciada pel fet de ser, Escòcia i Anglaterra, dos estats diferents i plenament independents fins el 1707. Durant tot aquest temps l'església, la literatura i el parlament d'Escòcia funcionaren i perfeccionaren la literatura escocesa essent així, una llengua avui minoritzada amb un volum de literatura descomunal si el comparam amb altres llengües minoritzades d'Europa i del món. 

Molt recentment a Escòcia s'ha obert el debat d'introduir l'escocès a l'escola. Tot i així, la diglòssia és real i l'escocès està relegat a no sobrepassar la línia de la comèdia i l'anecdòtica mentre que l'anglès és la llengua destinada als afers importants. Un exemple d'això és la manera com tradicionalment han estat tractant l'escocès a escola. Per regla general s'ensenya com a apartat a l'assignatura de llengua anglesa i, una activitat clàssica sol ser la d'escriure un poema en escocès del qual els alumnes no han de preocupar-se de la ortografia, han de reflexar els mots que els sonen al cap sobre el paper. La mateixa activitat, de fer-se en anglès, l'ortografia i la comprensió són dos punts a tenir molt en compte.

Cens percentual de parlants d'escocès l'any 2011:


Ataniarjuk (inuktitut)

El fragment que apareix a continuació el va escriure l'any 2011 en Jpt Arnakak al blog Qituttugaujara. Està escrit en inuktitut. És una llengua inuit parlada al Canadà a les rodalies de la badia Hudson. Forma part del contínuum lingüístic que són les llengües inuit i mostra una certa proximitat vers el groenlandès Ataqqinartuaraq

L'inuktitut es parla a tot el nord del Canadà sempre més enllà d'on acaba la línia d'arbres dels boscos boreals canadencs. Es calcula que, aproximadament hi ha entre 35.000 i 40.000 parlants d'inuktitut. Gaudeix d'un cert grau de protecció per part de l'estat. Aquesta llengua acostuma a escriure's i a ensenyar-se amb un sil·labari propi d'aquest poble. Tot i així, aquesta versió de Le Petit Prince ha estat redactada, de forma volguda, usant caràcters llatins. Les raons que argumenta J.Arnakak són diverses però totes elles giren entorn de la major facilitat d'aprenentatge que té l'inuktitut si s'usa un alfabet tan internacional com ho és el llatí.

Dins del contínuum lingüístic inuktitut, em sembla que aquest fragment està escrit en la variant nunavut, ja que és el dialecte amb major presència al Canadà i també és la zona d'origen del traductor.

Ataniarjuk 
titiraqatausimajuq amma titiraujaqtausimajuq Antoine de Saint Exupéry-mut
Turaaqtitaq



        LEON WERTH-mut
Isumagijunnairviujumavunga surusinut uuvinga uqalimaaqtunut turaaqtittijumagama taapsuminga uqalimagarmik innarmut. Taimaak pijjutiqallarikkama: piqannarilaarigakku silarjualimaami. Asianiktauq pijjutiqarivunga: taanna innaq kisulimaanik tukisiangmat, aglaalluunniit surusinut uqalimaagarnik. Pingajuannittauq pijutiqarivunga: France-miutangmat tauvanilu kaaqattaqpuq qiuvaktunilu. Alianaigusuktigumagakku taimaak. Taakkua pijutikka naammanngippata suli, taanna uqalimaagaq turaaqtigumavara surusiunirilauqtanganut taapsuma innaup. Innalimaat surusiulauqsimajuinnaungmata – ilangit iqqaumanngikkaluaqpata. Taimaimmat turaaqtittinira aaqqigiaqpara:
LEON WERTH-mut
NUKAPPIANGULAUQSIMANINGANUT



Qulaap 1
 
6-nik ukiuqaliqtunga takulauqsimavunga ajjinnguarmik qimirruagarmit taijaujumik, Sulijut Unikkaat Silarjuamit, napaaqtulingnik unikkaaqtunik. Taanna ajjinnguaq iluliqalauqpuq qullugiannguamik iisinasunnguaqtumik nirjutimik. Uvva ajjinga taipsuma titiraujaqsimajuup.


Taikani uqalimaagarmi titiraqsimalauqpuq: “Qullugiat iisisuunguvut angujaminnik iluittuullugit, tamuanagit. Tavva iisilauqtutik aulajjagunnaillisuunguvut, amma sinilisuunguvut 6-nik taqqinik nirijangit nungunnasungninginnik.”
Tamanna isumagimmarilauqpara, ammalu kinguniagut, isumalilauqpunga quvianarajarninganik napaaqtulingmiillunga. Ammattauq titiraujammarilauqtunga amiarutimut ajjinngualiuriulauqtunga sivulliqpaamik. Titiraujaqtara taanna sivulliqpaaq. Imailingalauqtuq titiraujaqtara:


Taanna titiraujariurutiga takujautiqattalauqpara innarnut, amma apiriivaktugit taapsuminga kappiasungmangaata.
Kisianili kiuqattalauqpuq: “Kappiasukpunga? Qanuimmattauq nasannguarmik kappiasukkajaqpunga?”
Taanna titiraujaqtara nasannguangunngilaq. Unali qullugiannguaq alipamik iisisimannguaqtuq. Kisianili innarnut tukisijaujunnanngimmat, asinganik titiraujalilaurivunga: titiraujalauqpunga qullugiannguap iluanik, innaiit tukisittiarniarmata tamatuminga. Innait uqajjaunginnariaqarmata sunalimaanik. Titirajaqtama aippanga imaittuulauqpuq:

Taimali innait imaak kiuqattalilauqpuq, taakkua titiraujaqtakka qullugiannguat, silatigigaluaqpagit ilulirigaluaqpagit, qujanaarlugit, ilinniangaalirlangaguuq nunanngualirinirmik, unikkaaliangusimajunik, naasausirinirmik amma uqausilirinirmik. Taimaimmat, 6-nik ukiuqaqtunga, nuqqaujjililauqpunga pinasugunnarajalauqtannik titiraujaqtiulunga innannguruma. Sapilililauqtunga tukisijaujunnanngimmatiik titiraujaqtaakkak sivulliq amma aippanga. Innaiit makua namminiq tukigunnanngittut, amma iqianaqpuq surusiulluni uqajjiinginnaalugianga sunatuinnait tukinginnik.
Taimaimmat nirualilauqpunga iqqanaijaaksamik, amma ilinnialilauqpunga qangatasuumik aqunnirmik. Tavva qangatasimaliqpunga namuruluujaaluk; amma sulivuq nunanngualirinirmik ilinnialauuqtakka aturniqaliqput. Takutuinnarlunga qaujijunnaqpara nalliat China-ngungmangaat nalliat Arizona-ngungmangaat. Tavva asiuqqaluni unnuakkut, taimaak qaujimajarianga piummarikpuq.
Taimaak piruqpalliallunga amisunik qaujiqattaqsimavunga inungnik pimmarialungnik isumagijaqaqtunik. Akuni inuusimaliqpunga innait qaujimallugit. Qaujisimavakka qanigillugit kikkuungmangaata. Amma taimaikkaluarmat piugiliqpaalliqsimanngilakka suli.
Taimangalimaaq qaujijaraangama kinatuinnarmik taututtiaqquujijumik, qaujinasuaqpakpunga tukisiniarmangaat titiraujaqsimajannik sivulliqpaamik, tainna pisimaujainnarakku suli. Qaujisaqattarama, taimaippat, taanna inuk tukisiattiarmangaat. Kisianili, kinaugaluaqpat, imaak kiungujainnaqpuq:

“Una nasannguaq.”

Taimaak kiujaraangata nillirvigivanngilakka qullugiat, napaaqtukkuviit amma ulluriat miksaanik. Taimaak uqautinasukkaluarlugit suvalikianguvuq. Tavvali uqaqatigiliqpakpakka mikittarnirmik, innait pinnguarusinginnik, gavamalirinirmik, amma qungasirurnik. Taimaittaraangama tavva innarnut quviagijauvakpunga isumajunnattiarnira pillugu.
--------------------------------------------------------------
Qulaap 2
Taimaimmat tavva inutuulauqpunga, uqallaqatiksaqaqpannanga, kisiani qangatasuura katangmat Siurarjuangani Sahara, 6-nguliqtut arraaguit taimannganit. Qangatasuuma aulautingit suralauput taipsumani. Tavva aulausirijiqannginnama ilaak inutuugama, sananasulilauqpakka aulautikka namminiq. Taimaillunga kisianiulilaurmat annaumanasuglunga: imiqattialauunnginnama pinasuarusituinnarmut naammangmat.

Katalauqtunga unnungmat, tavva, sinigasulilauqpunga tamaani siurainnarmi ungasiktualuullunga nunalingnit. Inutuuniqsaulauqpunga umiarjuamut asiusimajumigluunniit puktajumik imainnarmi. Taimaimmat tukisiumajuksauvutit tupalaurninnik, ullaakkut, tupaaqtaugama nipiarjukulungmut. Imaak uqalauqpuq:

“Atii pijunnaruvit – titiraujautinnga nurraujannguamik!”

“Haiguuq!”

“Titiraujautinnga nurrajannguamik!”
Makittautigilauqpunga tupaluamut. Uittallaalauqpunga. Qinirlungalu tamaunga qanigijannut. Takulauqpunga inuralaakulungmik, tamaani nangiqtuq uvannik qimirruarluni pillarigluni. Tavva uuma ataani takujunnaqpat ajjinnguanga, uattiaruuliqtillugu titiraujarunnaqsilaurakku. Kisianili titiraujalauqtara piunnginniqsauvuq inullattaanganik.

Kisianili tamanna pijaaqqutiginngilara. Innarnut piqujauulaunnginnama titiraujarnirmik 6-tuinnarnik ukiuqaqtunga, amma pinasuarunniilaurama titiraujarnirmik, kisiani qullugiannguamik silataanik amma iluanik.

Tavvali taanna inuk niriunanngiluarninganut ukigituinnalilauqpunga kamaiqqikkama suqaimma. Iqqaumagit, qangatasuukkut katalaurama suirainnarmi ungasiktumi nunalingnit inuqanngitumi. Kisianili taanna nukappiakuluk asiuqqajutut pilaunngilaq, ammaluunniit taqasimajuujaalaunngilaq kaaqquujinani qiiliqquujinanilu ammalu kappiasuqquujinani. Taannakuluk asiuqqajuujaalaunngilaq siurainnaalungmi, tamaani inuqanngittualungmi. Tavva nillirunnaqsigama, apirililauqpara:

“Qanurli – qanuippittauq maanialutuinnaq?”

Amma uvannut kiuvuq, sukkailuni uqarluni pillattaaqtutut uimmaktittitaililluni:

“Atii pijunnaruvit – titiraujautinnga nurraujannguamik...”

Tavva niriunanngittumut tatamilluni, naalattiarluni kisianiusuunguvuq. Taimaak uvannut kamanaraluaqtillugu, inuqanngittualungmi annaumanasungnirmut aksururnaqtumi, anittivunga ippiarjunnit paippaamik titirautimiglu. Kisianili tavva iqqaivunga ilinniarnirilauqtakka pilauqput nunanngualirinirmik, unikkaaliangusimajunik, naasausirinirmik, amma uqausilirinirmik, amma uqautillugu taanna nukappiakuluk (imaak suggautirujuktugu) titiraujarunnannginniraqtunga. Uvannut kiuvuq:

“Unniit taimaak. titiraujautinnga nurraujannguamik…”

Kisianili tavva titiraujalauqsimanngilanga nurraujannguarmik. Asuillaak titiraujarutiliqpara ilangannik titiraujaqattaqsimajarma. Taanna titiraujalauqpara qullugiannguaq iluanut takuksaunngittuq. Amma niriugilaunngilara taannakuluk nukappiaq imaak uqarmat,

“Aakka, aakka, aakka! Pijumanngilangali alipannguarmik qullugiap iluaniitumik. Qullugiat iqsinaqtualuuvut, amma alipat angiluqtutik. Nunannilli, sunalimaat mikijuutauvut. Pijumavungali nurraujannguamik. Titirautinnga nurraujannguamik.”

Asuillaak imaak titiraujalauqpunga.

Qimirrunattialauqtuniuk, imaak uqalauqpuq:

“Aakka. Taannali nurraujannguaq sukkukuluuvuq. Atii asinganik sanajjutinnga.”

Asuillaak asinganik titiraujarutiliqpara.


Piqatiga uvannut qungatuinnalauqpuq.

“Tavva qaujimajutit,” uvannut uqaqpuq, “taanna nurraujanngilaq. Una panninnguaq. Takugit najjulik.”
Asuillaak titiraujakkanniliqpunga.

Kisiani taanna piuginnginnivaa suli.

“Taanna ittuuluaqtuq. Pijumavungali nurraujarmik akuni uumaniaqtumik.”

Tavva sapililiqpunga, suuqaimma aulautikka sanajariaqarakkit suli. Asuillaak tuavirlunga uuvinga titiraujaliqpunga.


Amma uqautillugu imaak:

“Una tavva qituttugaujanga. Taima nurraujannguaq taapsuma iluaniippuq.”

Niriulaunngilangali kiinanga quvittukuluungmat taanna makkuktukuluk sanajjutijara:

“Taimaattiaq pijumajunga! Isumavilli taanna nurraujaq iviksugaqturiatuniarmangaat?”

“Sungmat?”

“Suuqaimmali nunanni sunalimaat mikittuungmata…”

“Taanna nirijaksaminik amigaqsijjaanngittuq,” uqautivara. “Nurraujaliurutivagit taapsuminga mikittuullugu.”
Taannakuluk titirajuqtannik takuniattiaqpuq:

“Mikiluanngittuq una – takugit siniliqtukuluk…”
Asuillaak taimaak qaujijariuqpara ataniarjuk.

-------------------------------------------------------------
Qulaap 3
Akuni qaujilaunngilara nakit pingmangaat. Taannakuluk ataniarjuk, uvannit amisunik apiqqutiksaliugaluaq, tusaqquujivalaunngilaq apiqsuraluaraangakku. Kisianili ilainnakulunginnik uqaraangat, taimaak qaujivallialilauqpara, kinaungmangaat amma nakinngaarmangaat.

Imaak, sivulliqpaamik qangatasuura takujariurmagu (titiraujajjaanngitarali qangatasuunnguaq pijariatuluarmat), uvannut apirilauqpuq:

“Unattauq kisu?”

“Una sunatuinnaunngittuq. Qangatasuuq una. Tingmisuuq. Qangatasuuqutiga una.”

Ammattauq upiqqalauqpunga qaujitikkakku qangatasuurunnarama.

Kamaiqqilauqpuq, uqarlunilu:

“Qanualugli! Silainnarmit katakpiit?”

“Ii,” kiuvara, aupallirlungalu.

“Uak! Tamanna titsinaqpuq!”

Taimaak ataniarjuk illaqsivuq kanngusunngittiarluni, takkuqtikasaglungalu naammaginngilara. Pirruaqitillunga isumagijauttiarumasuungugama.

Amma imaak uqalirivuq:

“Asuttauq, ivvit qilangmiingaaqtutit! Nalliat tavva nunarjuariviuk?”

Taipsumani qaujilauqpunga qaumanirmik kamanaqtumik taapsuminga; amma apirittautigilauqpara, tavvainnaq:

“Asianik uvatta nunarjuarmiinngaaravilli?”

Kisianili kiulaunngilaq. Niaqunganut tikkuanngualauqpuq, ijigiinnaqtuni suli qangatasuunnut:

“Tavva sulivuq uuvunga ungasiktumiinngaarunnarajanngittutit…”

Taimalu nipailiqpuq, akunilu nillirani. Ammalu nurraujanngualiariqqaujara ippiarjuminit tiguvaa, qimirrualiqtuniuglu nillikkannirunniiqtuni taimaak.

Qaujimajuksauvutit kangiisililaurninnik taapsuma uqarvigingmanga “asinginnik nunarjuanik.” Tavvali tukisinasullarililauqpunga, taimaak, qanuq tamanna uqautigijanga tukiqallaringmangaat.

“Angutiajjukuluuk, nakilli pigavit? Namiimmalli taima ‘nunait’ uqautigijait? Namunngaitijumagaviuk taanna nurraujakuluit?”

Tavva nipailauqtuni kiuvuq:

“Tavva piummarikpuq qituttugaujaliuravuik taanna uvannut tunijait unnukkut aturunnarniarmagu ingirrariluniuk.”

“Iittiaq. Amma pittianginnaruvit qilarutitaaqtinniaqpagittauq, taimaak ipiqsimajunnarniaraviuk ullukkut, amma pitugviliurniaqpara.”

Kisianili tamanna uqaqtara ataniarjuup kamagilauqpaa:

“Ipirluguu! Sungmattauq!”

“Tavvali ipinngikkuviuk,” uqautivara, “narutuinnarniaqtuq, ammalu taimaak asiuluni.”

Tanna piqatikuluga illaqsivuq kamaluni:

“Namunngarajaqtugigaviugli?”

“Namutuinnaq. Tauvunga sivumutuinnaq.”

Asuillaak ataniarjuk uqaliqpuq pillattaarluni:

“Tamannali isumaalunanngittuq. Nunagijannilli sunatuinnait mikijuutiuvut!”

Ammalu uqakkannirivuq, quviasugunniirujugluni:

“Sivumutiunnaugaluaqpat, ungasiktumut pijunnanngilaq…”