divendres, 24 de febrer de 2017

E' prinzipì (romanyol)


Edició de Massimiliano Pirretti Editore (2012)
(núm 115)
A Léon Werth
A cmand scusa a i burdel d'avé dedichê ste lìvar a on grand. A jò un bon mutiv: ste grand l'è e'piò bon amigh che a jépa a e' mond. A jò un êtar mutiv: ste grand e' pò capì gnicôsa, nenca i lìvar pri burdel. A jò un terz mutiv: ste grand e' sta in Franza e l'à fam e fred. L'à bsogn d'èsar cunsulê. Se tot sti mutiv i n basta brisa, me a voj dedichê ste lìvar a e' burdël che l'è stê una vôlta sta grand parsona. Tot i grend j è stê di burdel una vôlta. (Mo j è puch qui che i s l'arcôrda). A curez alora la mi dëdica:
A Léon Werth
Quand ch'l'era un burdël.

Dialecte romanyol de l'idioma itàlic emilià-romanyol. Aquesta llengua forma part del grup gal·lo-itàlic (igual que el lígur, el llombard o el vènet). Aquesta variant emiliana és parlada a la província de Romanya i també a San Marino. El seu codi ISO 639-2 és: rma. 

Dels 3.000.000 de persones que parlen emilià-romanyol, 1.100.000 són parlants de romanyol, dels quals a San Marino n'hi ha prop de 28.000 (dels 33.000 habitants que té aquest país). Com és ja costum entre les llengües dialetti d'Itàlia, tot i que hi ha diversos filòlegs i estudiosos de la llengua que, durant anys, han procurat desenvolupar un estàndard per al romanyol, no s'han posat d'acord i sembla ser que hi ha certes discrepàncies entre els models d'uns i els dels altres. És a dir, una proposta d'estàndard per a l'emilià-romanyol, que jo sàpiga, no hi és. Ara bé, per a alguns dels seus dialectes sí que n'hi ha però hi ha discrepàncies a l'hora d'aplicar-les. El resultat és el de sempre: versions semi-fonètiques de les varietats internes d'una llengua amb les quals es procura fer més èmfasi a les escasses diferències que puguin tenir que no a la infinitud d'aspectes que les acosten. 

El llibre està editat a Itàlia, a Milà, per Massimilano Pirretti Editore. Punt a favor del llibre: no és cap edició feta obsessivament per a col·leccionistes des d'editorials que desvirtuen la naturalesa dels llibres. Es va publicar l'any 2012. 


dijous, 23 de febrer de 2017

De lütte Prinz (baix-alemany)

Edició en baix-alemany de Verlag M. Naumann (2000)
(núm 114)
För Léon Werth
Leeve Kinner! Nehmt mi dat ni för ungoot! Ik heff düt Book een' vun de grooten Lüüd toeegent. Ik harr dor en gooden Grund för. Drün köönt Ji mi dat ook nohsehn: Düsse groote Minsch is mien allerbest Fründ op de heele Welt. Un ook dorüm köönt Ji mi dat nohsehn: Düsse groote Minsch versteiht allns, ook Beuker för Kinner. Un denn köönt Ji mi dat noch ut'n drïtten Grund nohsehn: Düsse groote Minsch wohnt in Frankriek, dor hett he Smacht, un dor früüst he ook. He hett en beeten Troost banni neudi. Man wenn all düsse Grünn' ni langen doot, dennso will ik düt Book en Kind toeegnen. Düsse groote Minsch hett ook mool en Kind ween. All de grooten Lüüd hebbt mool Kinner ween. (Man bloots en poor vun jüm denkt dor hüüt noch an trügg.) Ik änner nu mien Toeegnung nochmool af:
För Léon Werth,
as he noch en lüttjer ween hett.

El baix-alemany sovent és anomenat baix-saxó però en realitat aquest segon n'és només una variant. Hi ha manuals que el consideren un dialecte alemany, mentre que altres tractats el consideren com una llengua germànica més. El que està clar és que el baix-alemany i el neerlandès estan estretament emparentats però no són el mateix idioma. Pel que fa amb l'alemany (o l'alt-alemany) crec que el baix-alemany és un esglaó més del contínuum lingüístic germànic però que no està per demés parlar de dos idiomes propers, però diferents (com el català i els dialectes meridionals de l'occità, per exemple). De fet, és una llengua amb wikipedia i codi ISO 693-3 propi: nds.

Aquesta llengua és parlada al nord d'Alemanya, al sud de Dinamarca i a l'est dels Països Baixos. És present també Amèrica entre comunitats d'origen alemany que hi emigraren segles endarrere, entre aquests parlars en destaca, per exemple, l'alemany menonita. Abans de la II Guerra Mundial el baix alemany també es parlava a extenses àrees de Polònia i de l'antigua Prússia. 


dimecres, 22 de febrer de 2017

De kleene Prinz (alemany de Ruhr)

Edició de Verlag M. Naumann de 2008 en alemany de Ruhr
(núm 113)


Fürn Léon Werth
Alle Blagen bitte ich um Verzeihung, dat ich dat kleene Büchsken en Erwachsenen gewittmet hab. Ich hab en tofften Grund: Der is mein allerbester Freund aufe Welt. Ich hab noch en andren Grund: Der versteht allet, sogar Bücher für Blagen. Und et gobt noch en dritten Grund: Die Person wohnt in Frankreich, wo ihr kalt is und se hungern tut. Deshalb musse aufgemuntert werdn. Wnn dat nich genug is, dann will ich dat Büchsken gern den kleenen Dotz wittmen, dat dieser Erwachsenen sind früher auch mal Blagen gewesen - auch wenn se sich heute kaum dran erinnern tun. Deshalb verbesser ich meine Wittmung und schreib:
Fürn Leon Werth,
wie er noch en Balch war

El ruhdeutsch, o alemany de Ruhr, és una varietat de l'alt-alemany parlada la part occidental d'aquella franja de dialectes que hi ha entre l'alt-alemany i el baix-alemany. Concretament estam parlant d'una zona central del land occidental de Rin del Nord-Westfàlia. Parlar de la regió de Ruhr és perlar d'àrees urbanes, és parlar de la quarta megàpolis més gran d'Europa (després de Moscou, Londres i Istanbul). No és tan famosa com les anteriors perquè no es tracta d'una ciutat sinó d'unes quantes que es toquen entre elles i també pel fet de no ser la capital de cap estat.  

En aquesta zona s'hi parla un dialecte que s'ha vist impregnat de molts tics del baix alemany i de llengües eslaves diverses sortint-ne la parla de Ruhr allà cap al segle XIX durant la industrialització d'aquesta zona. És difícil parlar de dialectes alemanys i en el cas de parlars com aquest que mostren traces de diverses zones, ho fa encara més complicat. Així i tot res és impossible. La zona on està situat és on hi parlen el que s'anomena fràncic mitjà, que és un dialecte de l'alt-alemany amb trets de transició entre l'alemany i el neerlandès. 


dimarts, 21 de febrer de 2017

De glään Brins (alemany de Saarland)

Edició de Verlag M. Naumann en alemany saarlandès (2001)
(núm 112) 

Fòòr de Leon Werth
Ihr misse mer nidd bees sinn, Ihr liewe Kinner dass isch das Buuch dòò me Erwaggsene widme. Awwer dòòdefòòr hann isch e gudder Grund: Däär Erwaggsene iss näämlisch de beschde Freind, wo isch uff der Weld hann. Isch hann noch e annerer Grund: Däär Erwaggsene jann alles verschdehn, soogaar die Biescher fer Kinner. Unn isch hann aa noch e dridder Grund: Däär Erwaggsene lääbd in Franggreisch, unn dord muss er hungree unn friere. Dò brauch er doch Drooschd. Wann das nidd genuch Grind sollde sinn, dann will isch das Buuch demm Kind widme, wo däär Erwaggsene frieher mò gewään iss. Alle Erwaggsene sinn eerschd emò Kinner gewään iss. Alle Erwaggsene sinn eerschd emò Kinner gewään. (Awwer die weenischde duun sisch draan erinnere.) Isch duun also mei Widmung bissje ännere:
Fòòr de Leon Werth,
wie er e glääner Buub waar

El dialecte saarlandès és la parla alemanya de la regió de Saarland. Popularment els seus parlants l'anomenen platt, i a vegades acompanyat de la localitat on es parla: Sankt Wendel platt, per exemple. Pertany al fràncic central, que és un grup de dialectes alemanys entre els quals s'hi troba el luxemburguès i alguna de les parles alemanyes que es poden trobar a Bèlgica i a França. El lèxic del saarlandès està lleugerament influït pel francès. 

He de confessar que ordenar dialectalment els parlars d'Alemanya, jo que no sé alemany, em resulta una tasca complicada. Tenc clar que l'alemany es divideix en baix-alemany i alt-alemany i que, entre aquests dos blocs hi ha un alt-alemany de transició, alemany central en el qual s'hi troba, entre d'altres el berlinès i el ssarlandès. A partir d'aquí la confusió ja augmenta. El luxemburguès és una llengua però pertany al fràncic que és un grup de dialectes alemanys. I són detalls així que em fan ser molt prudent a l'hora d'escriure i aprofit aquest petit brot de sinceritat per demanar disculpes per avançat per totes les errades i barbaritats que pugui escriure a l'hora de parlar dels llibres alemanys.



Dr chlei Prinz (alemany de Baden)

Edició en alamànic de Baden (any 2000)
(núm 111)


Füre Léon Werth
Liebi Chinder! Nemmet mers nit übel, daß das Biechli e Widmig füre Erwachsene het. Ich ha au e guete Grund: Das isch mi beste Fründ uf dr Welt. Ich ha no ne Grund: Dä verstoht alles, sogar Biecher für Chinder. Und ich ha ne dritte Grund: Dä wohnt in Frankrich, het Hunger, und s friert en. S mueß en öbber ufmuntere. Wenn das alles nit gnueg isch, drno will i das Biechli gern dem Chind widme, woner frieher emol gsi isch. Alli Erwachsene sin zerst emol Chinder gsi -au wenn sich hüt chum no öbber dra erinneret. Wege dem verbessere ich mi Widmig und schrib:
Füre Léon Werth,
Woner no e chleine Bueb gsi isch.

El badisch, o l'alemany de Baden, en realitat no és cap dialecte concret a no ser que parlem de l'alemany parlat a la ciutat de Baden-Baden. A l'antic ducat de Baden, actualment al Land de Baden-Württemberg, s'hi parlen uns quants dialectes alemanys. Entre aquests parlars hi figuren el suabi i també el fràncic. Es tracta d'un concepte polític que parteix de la imatge romàntica que es té de l'antic ducat de Baden. El que pot dir-se clarament és que l'alemany de Baden és alt-alemany alamànic en gran part del seu territori i alt-alemany fràncic al nord.

Quan el ducat de Baden era independent, durant la primera part del segle XIX, la llengua oficial era l'alamànic. De manera que podríem fer, a hores d'ara les següents observacions:
  1. D'haver-se mantingut independent fins a l'actualitat probablement podríem parlar d'un parlar germànic amb la consideració de llengua independent a l'alemany d'una manera semblant a com a Luxemburg el luxemburguès és considerat també un idioma diferenciat de l'alemany, tot i ser una variant del baix-alemany (el neerlandès també parteix del baix-alemany).
  2. Si seguíssim endavant amb aquest discurs arribaríem a la gran pregunta: què és un dialecte i què és una llengua? Què es necessita per parlar de llengües i no de dialectes? Max Weinreich, que va ser un gran filòleg que jugà un paper molt important en la difusió del jiddish als EUA. Aquest senyor, que era un jueu de Letònia parlant de jiddish (alt-alemany) és mundialment conegut pel següent aforisme:

    "Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina"
Em costa d'imaginar que l'editorial Verlag Michaela Naumann hagi pogut fer un llibre d'un dialecte que no existeix. L'editorial s'ha especialitzat en fer edicions de Le Petit Prince en molts de dialectes diferents de l'alemany, inclosos alguns parlats per comunitats emigrades a Amèrica. És per això que supòs que més que estar escrit en aquest dialecte de Baden esmentat anteriorment (és la informació que apareix a internet quan hom cerca badisch-alemannisch) el llibre està escrit en la parla de la ciutat de Baden-Baden, on sí que seria propi parlar de l'alemany alamànic de Baden.
 
Ducat de Baden marcat en vermell a un mapa de l'Alemanya de la república de Weimar

dijous, 16 de febrer de 2017

Malý princ (eslovac)


Edició en eslovac que m'ha fet arribar na
Veronika Tomal'ová des d'Eslovàquia. Mil gràcies!
(núm 110)
Léonovi WerthoviProsím deti, aby mi prepáčili, že som túto knižku venoval dospelému človeku. Mám na to vážny dôvod: ten dospelý je mojím najllepším priatel'om na celom svete. Mám aj druhý dôvod: ten dospelý vie všetko pochopit', dokonca i knižky pre deti. Mám ešte tretí dôvod: ten dospelý býva vo Francúzsku, kde zakúsi dost' hladu aj zimy. Vel'mi potrebuje, aby ho niečo potešilo. Ak všetky tieto dôvody nestačia, pristanem na to, že túto knižku venujem diet'at'u, ktorým ten dospelý človek kedysi bol. Všetci dospelí boli najprvdet'mi. (Ale máloktorý z nich sa na to pamätá.)Opravujem teda svoje venovanie:Léonovi Werthovi,ked'bol malým chlapcom.

Aquest matí, tornant de fer uns encàrrecs a Sant Francesc, he anat a veure na Verónika a una cafeteria del port. Acordàrem trobar-nos-hi perquè tenia un llibre per a mi. Un llibre amb una edició esplèndida: cobertes dures en tela de color taronja; un tamany menudet i manejable, i amb una sobrecoberta de color groc pastel amb una imatge discreteta i el títol en relleu. Es tracta, sense cap classe de dubte, d'una edició que guardaré amb molta cura. Gràcies!

L'eslovac és una llengua eslava occidental amb uns 7.000.000 de parlants, especialment a Eslovàquia, i de forma minoritària també a Txèquia, Hongria, Sèrbia i a Romania. Comparteix un origen comú amb el txec i el moravià, de manera que les similituds entre aquestes llengües són nombroses i la comprensió mútua és elevada. 


dimecres, 15 de febrer de 2017

မင်းသားသေး "Myin:tha:le:" (birmà)

Edició en birmà, de 2004, editada per Thihayadanar
Regal d'en Bourbaki.
(num 109)

"Mai és tard per aprendre una nova llengua". Amb aquesta dedicatòria arribà, ahir, un llibre escrit en una llengua llunyana, amb un alfabet estrany i editat a un país si més no, exòtic.

Aquest és un idioma que no m'he atrevit a transcriure. Es tracta d'una llengua sinotibetana (com ho són el xinès, el tibetà o el dzongkha. El seu alfabet és propi del birmà tot i que està inspirat en el brahmi, que és el tronc comú de tots els alfabets hindús. 

Hi ha una forta diglòssia entre la varietat escrita, estàndard nacional, i els diferents dialectes parlats, que es van adaptant progressivament a la norma oficial. El fet que el país hagi estat annexionat a altres pobles durant segles ha influït sens dubte en la separació entre dialectes.

Aquest idioma té uns 42 milions de parlants, principalment a Myanmar. 




Dr kleine Prinz (alemany suabi)

Edició en alemany suabi de Verlag M. Naumann
(núm 107)


Für da Leon Werth
Hoffentlich isch mr koins von de Kender bös. I han des Buch nämlich für en Erwachsena gschrieba. I han au en Grund: Seller Erwachsene isch dr beschte Freund, den wo e han auf dera Welt. I han nomal en Grund: Seller Erwachsene verstoht älles, sogar Kenderbücher. I han sogar nomal en Grund: Seller Erwachsene wohnt en Frankreich. Do hungert on friert r. Er sott arg nötig ebber han, der wo n tröschtat. Wenn des älles z wenig isch, na schreib e mei Buch für des Kend, des wo der Erwachsene früher gwesa isch. Älle Erwachsene sen zersch amol Kender gwesa. Aber bloß a paar von n erinnrat sich dodra. I korrigier me also:
Für da Leon Werth,
wo r no a kleiner Bua gwesa isch

L'alemany suabi és un dels dialectes de l'alamànic, pertanyent a l'alt-alemany. És parlat a la zona de Baden-Wurtenberg i a la part occidental de Baviera. Aquesta zona rep el nom de Suàbia i la seua ciutat més important és Stuttgart. 

El suabi alhora es divideix en nombrosos subdialectes. La majoria dels quals es poden dividir en dos blocs: els que fan el participi de ser (gewesen en alemany estàndard) gwä i gsi. El grup de gsi és molt proper a l'alemany suís. A més a més, sembla ser que a banda de variacions dialectals n'hi ha també de sociolectals, i és que segons la religió de la comunitat de parlants algunes paraules les pronuncien d'una manera o d'una altra. Aquesta diferència s'observa entre comunitats catòliques i protestants. Se suposa que això es deu a la diferent procedència dels capellans de les diverses comunitats religioses. Un exemple és que els catòlics, per dir pare diuen Vaddr i els protestants diuen Vahder. Cada vegada aquestes diferències subdialectals tendeixen a anar a menys entre les generacions més jóvens. Tot i així el suabi és un dialecte que gaudeix de molta vitalitat en àmbits informals i familiars. 

A la imatge, l'alemany suabi es troba representat amb el número 3


dimarts, 14 de febrer de 2017

Der kleene prinz (alemany de Berlín)

Versió en berlinès de Verlag M. Naumann de l'any 2009
(núm 108)

Für n Léon Werth
Ick bitte die Jungs und Mädels um Vazeihung, det ick diesn kleen Schmöka eem Awachsenen jewittmet habe. Ick habe eene ernsthafte Entschuldijung dafür: Diesa Awachsene is meen besta Freund, den ick uff da Erde habe. Ick habe noch ne andere Entschuldijung: Diesa Awachsene is inna Lare, allet zu vastehn, sojar die Schmöka für de Jören. Ick habe sojar noch ne dritte Entschuldijung: Die Person lebt in Frankreich, wo ihr kalt is und se Hunga hat. Sie hattet janz bitta nöttich, jetröstet zu werdn. Wenn diese janzn Entschuldijungen nich reichn, bin ick jerne bereit, dit Buch den kleen Knirps zu wittmen, wo diesa Awachsenen sind früha ooch mal Jören jewesn (aba nur wenije davon aïnnan sich noch dranne). Also denn korrijiere ick meene Wittmung:
Für n Léon Werth,
wia noch n Dreikeesehoch war.

El berlinès és un dels dialectes de transició entre l'alt-alemany i el baix-alemany que es coneixen com a alt-alemany central. L'àrea metropolitana de Berlín fou una de les primeres en abandonar el baix-alemany allà cap al segle XVI en la forma escrita, i poc temps després, en la forma parlada. El substitut va ser l'alt-alemany que, a causa del substrat importantíssim que deixava el baix-alemany, en sortí un nou alemany que fou utilitzat com el primer dialecte estàndard de l'alemany ja que es tractava d'un alemany que podia ser comprès tant per baix-alemanys, com per alt-alemanys. 

Actualment la vitalitat del berlinès és bastant elevada a la ciutat. Així i tot, amb l'arribada d'un nombre important d'immigrants interiors a la Berlín occidental, el berlinès ha reculat de manera  que actualment és concebut més aviat com un sociolecte que distingeix entre els berlinesos vells dels nouvinguts. 


dilluns, 13 de febrer de 2017

Ti-Prens Lan (crioll de Martinica)

Edició caraïbeditions en crioll de Martinica
(num 105)

Ba Léon Werth
Mwen ka mandé sé timanmay-la padon, davwè sé an gran-moun man sonjé, lè man matjé liv-tala. Mwen ni an bon rézon pou sa: gran.moun tala, sé pli gran zanmi, mwen trapé asou laté. Mwen ni an lot bon rézon: gran-moun tala pé konprann tout bagay, i pé jis jonprann liv timanmay. Mwen ni an twaziem bon rézon: gran-moun tala ka rété an Frans, éti i ka soufè anba lafen épi frédi. I bien bizwen an moun pou choyé'y. Si pa ni asé épi tout sé rézon-tala, mwen bien lé sonjé timanmay-la, gran-moun tala té yé avan. Tout gran-moun té dé timanmay, avan yo vini gran. (Pa ni anlo ki ka sonjé sa.) Kidonk, mwen ka chanjé ti-pawol tala:
Ba Léon Werth
lè i té ti-bolonm.

El crioll de Martinica és una variant del que es coneix com a crioll de les Antilles, de la mateixa manera com ho és també el crioll de Guadalupe. Així, tant el de Martinica com el de Guadalupe són dos dialectes de l'antillà. 

Tot i així també existeix un Le Petit Prince amb la variant de Guadalupe: Tiprens-La. Un i l'altre presenten certes diferències però la comprensió entre els dos parlars és mútua. El crioll de Martinica té uns 422.000 parlants i tal com pot observar-se, és de base francesa. Des de l'any 1970 aquest crioll està estandarditzat amb una normativa ortogràfica moderna gestionada pel GEREC. 


diumenge, 12 de febrer de 2017

Tiprens-A (crioll de la Guaiana francesa)

Edició de Caraïbeditions en crioll de la Guaiana francesa
(num 106)

Ba Léon Werth
Mo ka doumandé timoun-yan ago pas sa liv-a mo ékri l a pou oun granmoun. Mo gen oun bon èskiz: sa granmoun-an, a pli gran kanmarad mo ganyen. Mo ganyen ounót èsziz: sa granmoun-an pouvé konprann tout bèt, menm liv timoun. Mo ganyen oun trwazyèm èskiz: sa granmoun-an ka rété an Frans koté i fen, i frèt. I byen bézwen yé konsolé l. Si apré tousa mo pa gen asé èskiz, sonjé mo lé dédyé sa liv-a ba granmoun-an ki té oun timoun anvan. Tout granmoun té timoun anvan yé douvini gran. Yé ka bliyé sa, yé pa djè ka sonjé sa, non. A pou sa mo ka korijé mo dédikas:
Ba Léon Werth,
ló i té ti-boug.

La Guaiana Francesa és una regió d'Ultramar francès. Es troba situada al nord d'Amèrica del Sud, molt a prop de les illes de Martinica i Guadalupe (Tiprens-la). Es tracta d'un crioll de base francesa amb una major influència del portuguès i de les llengües ameríndies que no els criolls de les illes del Carib. Això es deu, en gran part a la proximitat de la Guaiana amb el Brasil i els contactes i relacions que han tengut històricament (i que encara tenen). 

El crioll guaianès té entre 50.000 i 58.000 parlants a una regió on hi viuen uns 240.000 habitants. Això indica que el crioll no és conegut per tots els habitants de la Guaiana. La raó d'aquest fet és que els criolls guaianesos no representen més del 40% - 50% de la població total del país. La resta està formada per francesos de la metròpoli, portuguesos, haitians, surinamesos, i en menor percentatge migrants de Guadalupe i Martinica. 



dissabte, 11 de febrer de 2017

Lo Pti Prins (crioll de Reunió)

Edició de Caraïbeditions en crioll de Reunió
(núm 104)

Po Léon Werth
Mi dmann éskiz bann marmay pars moin la dédikas liv la in gran moun. Mon léskiz lé valab: gran moun la, sé lo pli gran zami moin nana dsi la tèr. Moin na inn ot léskiz: moun la lé kapab konprann tout, minm liv pou marmay. Moin na in troizyinm léskiz: gran moun la i abite la France ousa li la fin, li la fré. Li na bezoin i gate ali inn ti pé.Si tout bann zéskiz la na poin asé, mi vé bien dédikas liv la pou lo ti marmay gran moun la lété na lontan. Tout bann gran moun lété dabor ti marmay. (Mé la poin bon pé i rapèl.) Alors, mi koriz mon dédikas:
Po Léon Werth
kan li lété marmay.

El crioll reunionès és un crioll de base francesa que es parla a l'illa de Reunió, a occident de Madagascar. No s'ha de confondre amb el crioll de Maurici, tot i estar relativament al costat. Al crioll reunionès se li troben sobretot traces de normand i de gal·ló. Així i tot també s'ha vist influït per llengües arribades a l'illa com ho són el tamil, el portuguès o l'hindi, entre d'altres. 

L'ús del crioll és molt viu entre els reunionesos. La situació és clarament de diglòssia: el reunionès es parla en àmbits familiars i informals mentre que el francès és omnipresent en el món laboral.Així i tot, així com alguns criolls, com el de Maurici, viuen un procés d'allunyament de la llengua base, el cas del reunionès és invers, cada vegada s'aproxima més al francès a causa de la influència permanent de la cultura francesa en els mitjans de comunicació. No hem d'oblidar que l'illa de Reunió és un dels territoris d'Ultramar de França.

En la Reunió, com en altres departaments francesos, l'única llengua oficial és el francès. No obstant això, des de 2001, els centres escolars de primària poden oferir bé un ensenyament en llengua reunionesa, o bé un ensenyament bilingüe crioll/francès. En secundària, s'ofereix una assignatura Llengua i cultura regionals.


divendres, 10 de febrer de 2017

Mały princ (alt sòrab)


Edició en alt sòrab de Tintenfass (2006)
(núm 103)

Léonej Werhej
Prošu wodajće dźĕći, zo tutu knihu dorosćenemu wĕnuju. Mam za to chutne zamołwjenje: Tutón dorosćeny je najlĕpši přećel, kotrehož na tutym swĕće mam. Mam hišće dalše zamołwjenje: Tutón dorosćeny wšitko zrozumi, samo knihi za dźĕći. Mam třeće zamołwjenje: Tutón dorosćeny bydli w Francoskej, hdźež hłód trada a zymu mrĕje. Trjeba cyle nuznje tróšt. Jeli wšitke tute zamołwjenja njedosahaja, chcu tutu knihu wĕnować dźĕsću, kotrež tutón dorosćeny nĕchdy bĕše. Wšitcy wulcy ludźo bĕchu raz dźĕćo (ale lĕdy nĕchtó so na to hišće dioinuba). Poprawju potajkim swoje wĕnowanje:
Léonej Werhej
jako bĕše hišće hólčec

El sòrab és una llengua eslava parlada a la regió històrica de Lusàcia (entre Alemanya, Polònia i Txèquia). Actualment en aquesta regió de prop de 13.000km² hi ha una àrea d'uns 3500km² habitats per l'ètnia sòrab. Aquesta illa lingüística formada per 449 pobles es troba dins d'Alemanya i és on hi viuen els 50.000 parlants que té el sòrab.

El sòrab es divideix en dos dialectes: l'alt sòrab, i el baix sòrab: Ten Mały Princ. L'alt sòrab es parla a l'estat de Saxònia, mentre que el baix sòrab és parlat al de Brandenburg. Es tracta d'una llengua eslava occidental. Per tant, se la relaciona amb el polonès, el txec, l'eslovac i també amb el caixubi. El sòrab està reconegut a la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries i gaudeix de protecció a Alemanya.

Les llengües eslaves destaquen, entre altres coses, pel fet de tenir declinacions. El rus, per exemple, té cinc casos. Doncs bé, el sòrab en té set: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu. 

A continuació penj dos mapes. Un primer amb la regió històrica de Lusàcia marcada en vermell, i un segon amb la zona sòrab d'Alemanya.

Lusàcia

Àrea de parla sòrab

dijous, 9 de febrer de 2017

'U principìcchiu (calabrès)

Edició calabresa editada el 2016 per Rubbettino.
(num 102)

A Leone Werth
Prim'ancora 'e cumincià cci tìegnu a chiedē scusa a tutti i picciriddri ppe avi dedicatu 'ssu  libru a 'na persuna ranne. Tègnu 'nu motivu sèriu: 'ssa persuna ranne è ru mìegliu amicu ca tìegnu a ru munnu. A pparte 'e 'ss motivu ni tìegnu n'atru: 'ssa persuna ranne pò capisce tuttu, puru i libbri ppe ri picciriddri. E ci nn'è n'atru ancora: 'ssa persuna ranne àbbita 'ntr'a Frància, li fà fame, li fà friddu e tena bisùognu  è `ncunu, ca li stà vicinu, ca li vò bene. E si tutte 'sse cose ca v'ē dittu 'unn'avìssinu 'e bastà allura dìedicu 'ssu libru a ru picciriddru ca 'ssa persuna ranne è stata. Ognunu 'i nua, prim'e diventà ranne, ppe forza, à de essē statu, 'na vota, 'nu picciriddru. (Ma su'pochi chiri ca s'u ricòrdanu). Ppe 'ssu motivu ē decisu 's cangià, 'na picca, a dèdica ch'ē fattu all'inizio:
A Leone Werth
Quann'era 'nu picciriddru.

Com Sardenya, Calàbria és territori fascinant, com a mínim pel que fa a termes lingüístics. És la terra del calabrès,  una de les varietats italianes meridionals extremes (que és com li diuen filològicament els italians per tal de no anomenar-ho sicilià). El calabrès té aproximadament uns 2 milions de parlants. El llibre en qüestió ha estat traduït concretament amb la varietat, o amb la manera de parlar de Cosenza, El prefaci del llibre se n'ocupa amb molta contundència per fer que això quedi clar. I és que com ja s'ha comentat en alguna ocasió en aquest blog, les llengües d'Itàlia són tractades d'una manera molt especial: menystingudes i ben fragmentades sota el nom de dialetti.

Actualment Le Petit Prince està traduït en els tres dialectes principals sicilians: el sicilià U Principinu, i el salentí Lu Principinu. Llegint-ne les dedicatòries pot veure's clarament que no existeix un estàndard, no existeix cap varietat supradialectal que reforci la idea de llengua entre les tres comunitats de parla siciliana. 

Abans deia que Calàbria és molt interessant i és veritat. A part de parlar-s'hi calabrès és possible trobar-hi poblacions de llengua albanesa, i fins i tot n'hi ha un, de poble, que parla occità: la Gàrdia Piamontesa. Només el nom ja ens ho diu tot. És l'Alguer occità de Calàbria.

Amb el mapa que afegesc a continuació, el calabrès és el grup que està recollit sota els números romans II. I el dialecte cosentí del calabrès en aquest cas seria el IIa, que és el calabrès central. 


dimecres, 8 de febrer de 2017

Փոքրիկ իշխանը "P'ok'rig ishkhanë" (armeni)



edició en armeni de l'editorial H&H Print- Yerevan (2016)
(num 101)

Օ՜, Փոքրիկ իշխան, քիչ-քիչ ես հասկացա նաեւ, թե որքան տխուր ու միապաղաղ է եղել քո կյանքը: Երկար ժամանակ դու միայն մի հաճելի զբաղմունք ես ունեցել՝ նայեւ վերջալույսին: Ես այդ մասին իմացա չորրորդ օրվա առավոտյան, երբ դու ասացիր. Ես վերջալույս շատ եմ սիրում:
(fragment extret d'ací)

L'armeni és la llengua dels armenis. És parlada sobretot a Armènia i als voltants de les seues fronteres. Fora d'Armènia un reducte lingüístic molt important és el de l'Alt Karabagh, una regió autorpoclamada com a estat independent a dins d'Azerbaidjan. Aquest és, d'una manera molt semblant a Transnístria, un país que hi és però no existeix. És un territori que actualment per accedir-hi es pot fer únicament des d'Armènia ja que la resta de frontera està bloquejada, bé pels militars azerbaidjanesos o bé per les milícies karabaghineses. 

De tota manera, aquesta no és la principal batalla que el poble armeni ha patit. Els armenis van ser víctimes del primer genocidi del segle XX per part de Turquia. Abans d'aquest fet l'armeni era una llengua habitual també a la part oriental turca. De fet, l'armeni es divideix en dos grans blocs: l'armeni occidental, parlat pels armenis que vivien a dins l'imperi Otomà; i l'armeni oriental, que era el dels armenis que vivien sota la influència soviètica. Podeu veure la versió d'aquest llibre també en armeni occidental: Փոքրիկ Իշխանը; i en armeni occidental Hamshen (el dialecte número 8 del mapa que hi ha a continuació): Bidzig pirens.

L'armeni té, actualment, uns 8 milions de parlants, tot i que una part d'aquests viuen en diàspora arreu del món i això fa que en perilli la seua llengua, especialment ocorre això amb parlants d'armeni occidental. A contiunació es veuen dos mapes. El primer és l'àrea que ocupava la població armènia abans del segle XX (en groc els parlants occidentals, i en verd els orientals). El segon mapa és l'àrea on hi ha percentatges rellevants de població armènia avui en dia. Pot veure's que a Turquia va fer-s'hi cau i net. 

Abans del genocidi armeni
L'armeni actualment

dimarts, 7 de febrer de 2017

Tann lítli prinsurin (feroès)

Edició en feroès. Edició de 2015
(num 100)



Fa temps que tenc set de víkings. He reprès la sèrie Víkings (quina decepció, cada temporada em desagrada més), somiï en viatjar a Svalbard i sempre tenc un ull posat damunt d'Islàndia. Fins fa quatre dies el fons del meu escriptori era una aurora boreal captada des de l'Àrtic.

Idò bé, entre tanta fascinació pels hòmens del Nord i pel seu parlar jan, no podia ser que més tard o més d'hora arribàs el feroès a casa. Ara, una edició per tenir darrere d'una vitrina. Llibre escàs i mica barat. 

El feroès és la llengua nòrdica de les illes Fèroe. És una llengua molt propera a l'islandès. De fet, de les llengües nòrdiques, l'islandès i el feroès en són les més conservadores, les més aparegudes a la llengua dels antics navegants del Nord. M'agradaria parlar amb algú, en alguna ocasió, que sabés islandès per fer-li llegir un fragment en feroès i un altre en elvdalià, a veure si els entenia o què. El més meravellós fóra ajuntar a tres parlants i veure si s'entenien entre ells.  

Durant el segle XVI feroès fou desplaçat pel danès com a llengua oficial de manera que la llengua que avui ens ocupa es recluí registres orals. La llengua es transmeté durant segles a partir de la cultura oral, entre la qual en destaquen les balades. L'ortografia actual és obra de V.U. Hammershaimb i Jakob Jakobsen i el 1998 es publicà el Føroysk orðabók, el primer diccionari de feroès. A la Universitat de les Illes Fèroe es pot estudiar en la llengua autòctona. 

Després de les vagues feroeses, l'idioma feroès es convertí en llengua oficial i tornà a ocupar tots els llocs dels quals havia estat desplaçat pel danès. No obstant això, aquest darrer continua de mantenir-se com a llengua oficial de l'administració, i, per aquest motiu, les lleis feroeses sempre han de ser traduïdes al danès. Una cosa curiosa que tenen les Fèroe i que mostra a Dinamarca com un país infinitament més democràtic que no el nostre, és que el seu Estatut contempla la hipotètica independència si així ho desitjassin els feroesos. Passa el mateix amb Grenlàndia.

A més dels 45.000 feroesos que poblen les illes, a Dinamarca n'hi ha uns 15.000 més la llengua materna dels quals és el feroès. 


dilluns, 6 de febrer de 2017

Mwana Mdogo wa Mfalme (suahili)


Edició en suahili de l'editorial Mkuki na Nyota (2011)
(num 99)

Kwa Léone Werth,
Nawaomba radhi watoto kwa kutoa imla ya kitabu hiki kwa mtu mzima.. Nina sababu kubwa: yeye ndiye swahibu wangu kuliko wote duniani. Nina sababu nyingine: mtu huyu ana uwezo wa kuelewa vitu vyote, hata vitabu vya watoto. Nina sababu ya tatu: anaishi Ufaransa ambako ana njaa sana na baridi. Anahitaji kufarijiwa. Kama sababu hizi zote hazitoshi, natoa imla ya kitabu hiki kwa mtoto, hali ambayo mtu mzima huyu aliwahi kuipitia. Watu wote waxima waliwahi kuwa watoto (imgawa ni wachache wanaokumbuka hali hiyo). Kwa hiyo, ninasahihisha imla yangu:
Kwa Léone Werth
alipokuwa bado mvulana mdogo

El suahili és una llengua nigero-congolesa parlada a l'Àfrica oriental. De les llengües d'aquesta família, el suahili és, de lluny, la que té un major nombre de parlants: 5 milions de persones la tenen com a llengua habitual, però és la segona llengua de més de 50 milions d'habitants de Kènia, Tanzània, Uganda, Ruanda, Burundi, la part oriental de la república del Congo, una estreta franja al nord de Moçambic i del nord de Zàmbia. Això es deu a que, durant l'època del Colonialisme, els anglesos feren del suahili la lingua franca d'aquesta zona i així ha quedat. 

Es preveu un constant augment dels parlants de suahili, a mercè de la importància concedida fonamentalment per les institucions educatives de Kenya i Tanzània, on és llengua oficial, així com pel creixent interès per part de la comunitat afroamericana en el seu estudi i difusió com a llengua de construcció panafricana.

En català tenim una paraula d'origen suahili: safari. L'escriuen igual i vol dir viatge. La pel·lícula de Dinsey del Rei Lleó també ens ha acostat algunes paraules suahilis al nostre vocabulari, o com a mínim ens les ha fet conegudes. Paraules com per exemple Simba, que vol dir lleó; Hakuna matata, que vol dir cap problema (tot i que és una forma dialectalitzada pels turistes. La forma correcta és Hakuna Matatitzo). 

diumenge, 5 de febrer de 2017

Ţɛɛ̀lɛńy Ţɔ̀kkwóɽɔ̀ny (koalib)

Edició en koalib de Tintenfass (2016)
(num 98)

El koalib és una llengua parlada per unes 107.000 persones organitzades de forma tribal que se situen cap al centre del país. La majoria dels seus parlants formen un grup ètnic que pateix persecucions religioses a dins del seu país ja que al Sudan el 70% de la població es professa musulmana mentre que l'Islam només és seguit per un 20% de l'ètnia koalib. La resta practiquen el cristianisme (55%) en un país on els cristians representen només el 5% de la població total. Finalment, una quarta part dels koalib professen l'animisme.  

Aquest idioma s'escriu amb l'alfabet llatí tot i que presenta algunes variants que poden ja observar-se només llegint el títol del llibre. Entre les quals en destaca, per posar just un exemple, la r amb cameta: ɽ

Els parlants de koalib se situen a les àrees senyalades de color verd en el següent mapa:


En aquesta ocasió, en comptes de penjar un fragment de Le Petit Prince en koalib, he preferit mostrar un blog en anglès que acosta al lector a la vida quotidiana i a la llengua, amb petites llistes de vocabulari, d'aquest poble. A banda d'això, finalitz aquesta entrada amb un vídeo on hi apareixen alguns koalib.

[Enllaç] Clic aquí per entrar a Nuba Koalib.


dissabte, 4 de febrer de 2017

ታዳጊው ልዑል አንቷን ደ ሰንት-ኤግዙፔሪ "Tënnëshu Lëul" (amhàric)

Edició en amhàric impresa als EUA el 2015
(num 95)

Detall del llibre amb el seu peculiar alfabet.

L'amhàric és una llengua semítica parlada a Etiòpia, on n'és la llengua oficial de l'estat. És una llengua singular perquè té un alfabet propi únic i diferent a tots els altres. Aquest idioma té al voltant d'uns 25 milions de parlants. La majoria d'etíops són cristians. Sovent la cristiandat a l'Àfrica és concebuda com una importació europea que va arribar amb el colonialisme, però aquest no és el cas d'Etiòpia. El Regne d'Aksum va ser una de les primeres nacions a adoptar oficialment el cristianisme, quan Sant Frumentius de Tir va convertir al Rei Ezana durant el segle IV. Molts creuen que l'Evangeli havia entrat a Etiòpia fins i tot abans, amb l'oficial reial descrit com batejat per Felip l'Evangelista en la Bíblia. Avui dia, l'Església Ortodoxa Etíop, és des de lluny la dominant, encara que un nombre d'esglésies protestants han guanyat terreny recentment.

Pel que fa al llibret, el vaig comprar a en Danny Endlich. D'aquesta edició puc fer-ne perfectament la mateixa crítica que he fet amb el txetxè. El cas és que de no haver estat així un llibre en amhàric publicat a Etiòpia, o si més no comercialitzat allà, és molt, molt difícil de trobar, tot i que no impossible, vull pensar. La portada del llibre recrea la d'un llibre original de la dècada de 1970. Així que podria dir-se que aquesta edició americana és en realitat un facsímil del llibre dels '70.

Territori natural de l'amhàric

Жима эла "Gima ela" (txetxè)

Edició en txetxè publicada als EUA (2016)
(num 97)

Верт Леонна
ХIара киншна айса воккхачнна ларарна берашка Сайна къинтIерадовлар довху ас. Сан яло бехказло ю: и боккханиг сан уггар то ь ла шха волу доттагI ву. Кхин цхьаъ а ду: дуьненахь массо а хIумнах дика кхеташ ву иза, ур-аттал берийн киншекех а тIехь. Цу тIе, иза Францехь вехаш ву, ткъа хIинца ци гахь мацалла а, Шелл а ю.

Edició en txetxè de Danny Endlich. Abans de parlar de l'idioma em permetré la llibertat de parlar del llibre i de fer-me una mica d'autocrítica. El txetxè és una llengua amb la qual hi tenia molt d'interès. N'existeix una edició de 2003 editada i publicada a Txetxènia que és molt mala d'aconseguir. A raó d'aquesta circumstància vaig descobrir la via fàcil de contactar amb un venedor estatunidenc que edita i ven llibres de Le Petit Prince estranys, entre ells el txetxè, moltes llengües artificials, l'amhàric, i fins i tot l'eonaviego! Vaig sucumbir. Vaig caure a la temptació de comprar uns llibres trets de context, que han estat pensats per vendre directament a col·leccionistes, editats fora del país i amb els quals mai cap txetxè pugui encobeir llegint-lo. Una obra treta de context (n'hi ha unes quantes així, pul·lulant pel món del Petit príncep). Però així i tot volia el txetxè, tenia moltes ganes de poder parlar-ne en aquest blog i això és el que hi ha. Senzillament no és el llibre més meritori de tots, però no és cap mal llibre. 

El txetxè és una llengua del Càucas de la família lingüística de les caucàsiques. És a dir, ni és turquesa, ni és indoeuropea, és una cosa a part: caucàsica, com l'abkhasi, el cabardià o el georgià. Es parla a la república de Txtexènia, dins Rússia. La majoria dels seus parlants són musulmans i entre Rússia i Txetxènia és sabut que hi ha una relació tensa.

El txetxè va escriure's amb l'alfabet àrab fins la dècada de 1920, després passà a escriure's en ciríl·lic. Algunes particularitats d'aquest idioma (compartides també amb altres llengües de la família caucàsica) són que no hi ha gènere, però sí nombre, cas i classe: és a dir, les paraules en txetxè no són ni masculines ni femenines, simplement són. El que sí tenen en compte és que siguin singulars o plurals, que siguin adjectius, substantius, etcètera, i la funció que ocupen: acusatiu, datiu, ablatiu... En total hi ha aproximadament 1.300.000 parlants de txetxè repartits sobretot per Txetxènia però també a Jordània. 

divendres, 3 de febrer de 2017

Is Lytil Prince (sambahsa)

Edició en sambahsa regalada per en Danny Endlich


Ad Léon Werth
Beudo pardon im magven ob dedievs tod buk uni balirh. Ho un serieus excuse: so balirh est is sellst preint ho tienxia. Ho alyum excuse: so balirh ghehdt prete quant, hatta buks pro magvens. Ho un trit excuse: so balirh weict in France quer is paytt ob hungher ed srigos. Is want husur. Sei quant ta excuses ne sont kafi, io accepte dedie tod buk ei magvi qui so balirh buit prevst. Vasyi balirhs buir magvi prever (bet pauks ex i mehme to). Corrego ghi mien dedication:
Ad Léon Werth
quan is eet un lytil pwarn.

El sambahsa és una llengua artificial creada el 2007 pel francès Olivier Simon. Desconec la intenció i la finalitat amb la qual es creà aquesta llengua. Entre les llengües artístico-literàries com el kenya, el dothraki o el klingon, i les que han pretès ser un mitjà de comunicació internacional real com l'esperanto o la interlingua de sistemes lingüístics artificials n'hi ha un bon grapat.

Personalment més enllà de l'esperanto, les altres no les entenc. No n'entenc la seua lògica. Al cap i a la fi totes elles (n'excloc les literàries, que tenen finalitats purament estètiques) s'han creat per tenir una lingua franca que sigui per a tots però que alhora no pertanyi a ningú. La idea esperantista és una idea d'ecologia lingüística que, de no haver estat per la II Guerra Mundial i per la posterior formació dels blocs de la Guerra Freda, potser hauria tengut molta més volada de la que ha tengut. Però això l'esperanto, que existeix des del segle XIX i sorgí en un moment en que les idees internacionalistes calaven entre la massa. Però ara, en el 2007, una altra llengua? Quants parlants té? Quina difusió hi ha? Per què ha sorgit?

Tot plegat, massa incògnites.

Ara bé, m'encanta tenir-lo en un Petit príncep. És estrany, i això li dóna un cert encant col·leccionista. 

dijous, 2 de febrer de 2017

U Prengepine (napolità de Bari)

Edició baresa de l'editorial Gelsorosso (2015)
(num 94)

A Liòne Werth
Cèrche perdòne alle pecceninne pu fatte ca cusse libbre u sò deddecàte a nu crestiàne granne. Però tènghe na bella scuse: cusse crestiàne granne iè u mègghie chembagne du munne. Tènghe pure n'alda scuse: cusse crestiàne granne accapìsce tutte, pure le libbre pe le pecceninne; e tènghe n'alda scuse angòre: cusse crestiàne granne iàvete in Frange, tène fame, tène fridde e tèn'abbesègne de ièsse chenzeuàte. E ce tutte chisse scuse non avàstene, cusse libbre u dèddeche o pecceninne ca cusse crestiàne granne iè state. Tutte le granne avonne state pecceninne na vòlde. (Ma picche de lore su arrecòrdene). Perciò aggiusteche la dèddeca mè:
A Liòne Werth
Acquànne iève nu pecceninne

El barès és un dialecte de la regió Puglia que es parla a la província de Bari i comprèn una de les variants de la llengua napolitana. En general la llengua napolitana és bastant viva i vigent entre els habitants del sud. Les dissonàncies arriben a l'hora de parlar de si llengua napolitana o simplement de molts dialectes dispersos. Ja se sap que la tendència italiana és considerar a tot allò que no és italià estàndard, dialetto

La comunitat filològica internacional accepta el napolità com a una llengua en si mateixa. El problema el trobam quan parlants de fora de la Campanya napolitana se'ls inclou la seua parla sota el nom de napolità, cosa que troben del tot inacceptable tot i ser mútuament intel·ligibles i semblants.

Existeix també una versió de Le Petit Prince en napolità, es titula O Princepe Piccerillo. Vegem com comencen:

Versió napolitana
Quann'io tenevo seje anne, na vota, vedette nu disegno bello assaje nocpp'a nu libbro ca parlava d' 'a furesta vergene e se chiammava Storie vissute. Se vedeva nu serpente boa ca s'agliutteva nanimale. Chesta è 'a copia d' 'o disegno.

Versió baresa
Tand'e tand'anne fa, acquànne tenève sè iànne, jind'a nu libbre sop'a le forèste de na vòlde, ca se ciamàve "Stòrie vère de la nature", vedìbbe nu belle desègne. Nu serpènde bò ca se stèv'a gnòtte n'anemàle. E cusse iè u desègne.

A simple cop d'ull és fàcil arribar a dues possibles conclusions. La primera és que el napolità no té una ortografia unificada, cosa que en dificulta la concepció de llengua unida, tot i la variació dialectal interna. La segona cosa que podem deduir és que igual sí que hi ha una ortografia unificada però que per alguna raó no és acceptada ni aplicada pels seus parlants. Això es pot deure al desprestigi que pateix el napolità enfront de l'italià i de la forta dialectalització que aquesta situació genera.

Amb tot això, el napolità té uns 8 milions de parlants, 2 dels quals són de la regió de Puglia, on s'hi inclou Bari (IIIc al mapa)

dimecres, 1 de febrer de 2017

Si Pangeran Kecil (indonesi)

Edició en indonesi de l'editorial Kunkoro (2014)
(num. 92)

Untuk Léon Werth,
Aku harus minta maaf kepada anak-anal, bahwa buku ini justru dipersembahkan buat orang dewasa. Alasannya serius: orang ini teman terbaikku di dunia. Alasan lainnya: orang ini, walaupun dewasa, namun memahami segalanya, termasuk buku anak-anak. Alasan ketiga: saat ini ia tinggal di Perancis, dalam keadaan kelaparan dan kedinginan. Aku ingin menghiburnya. Jika semua alasan ini belum cukup; aku mempersembahkan buku ini untuk seorang anak yang nantinya tumbuh jadi dia. Semua orang tumbuh dari anak-anak. Tapi memang hanya sedikit yang akan ingat. Jadi inilah persembahanku:
Untuk Léon Werth,
saat ia masih kecil.

L'indonesi  és la primera llengua que arriba a la col·lecció parlada als mars d'Orient. M'agrada poder tenir alguna cosa que prové del mar de Java, sona bé. La família de l'indonesi també sona exòtica i llunyana: pertany a la família de llengües austronèsies. Per tant té una certa relació amb el palauès, el tagal, el javanès, el parlar de Fidji, etcètera.

La història de l'indonesi és curiosa. Ja hi ha documents en aquesta llengua allà al segle VII, però no fou fins entrats en el segle XX, en plena Guerra Mundial que no començà a estendre's arreu de l'arxipèlag d'Indonèsia. La història fou que, durant la invasió japonesa, els invasors, amb la voluntat d'esborrar qualsevol traça occidental, prohibiren que els mitjans de comunicació poguessin expressar-se en holandès o anglès i fomentaren l'ús de l'indonesi arreu de les illes. D'aquesta manera passà de ser la llengua d'una àrea d'Indonèsia a ser la llengua franca parlada (o si més no, coneguda) a tot el país. 

L'indonesi està fortament emparentat amb el malai, de tal manera que més que parlar de dues llengües és més adient parlar de dues variants del mateix idioma. Tanmateix, comptant estrictament la branca indonèsia, estam davant d'una parla amb ni més ni menys que de 43 milions de parlants i coneguda, com a segona llengua, per uns altres 156 milions de persones.


Кичинекей Ханзада "Kitshinekey hanzada" (kirguís)

Edició en kirguís, de 2016, publicada per Lulu.
(num 93)

Aquesta edició en kirguís comença sense la dedicatòria amb la que acostum a iniciar, també, les entrades d'aquest blog. Així en trets generals, el kirguís és una llengua túrquica que s'escriu majoritàriament en ciríl·lic. 

Actualment aquesta llengua té uns 4.000.000 de parlants concentrats sobretot al Kirguistan, tot i que també hi ha comunitats lingüístiques de kirguís a la Xina, a Rússia, a Afganistan i al Kazakhstan.  Es té constància d'aquest idioma des del segle VIII. Inicialment diferia molt poc del tronc comú de les llengües turqueses i s'escrivia amb runes göktürk. La llengua kirguisa no va tenir una forma escrita unificada fins al 1923, quan es va introduir l'alfabet àrab (en ús només fins al 1928 a l'URSS, i encara avui a la Xina). En el període del 1928 al 1940 es va emprar un alfabet turc basat en el llatí. El 1940, però, la Unió Soviètica va imposar l'alfabet ciríl·lic, que va acabar generalitzant-se, i que encara s'empra actualment, en general, tot i que alguns kirguisos encara continuen escrivint en l'alfabet aràbic.

Una diferència important entre Kirguizistan i Kazakhstan és que el coneixement de la llengua pròpia per part del poble kirguís és pràcticament universal, mentre que la identitat nacional kazakha no és tan clara en una part important de la població del Kazakhstan. En canvi, tots dos països tenen en comú l'escàs coneixement de la llengua local per part de la població d'origen europeu.